19/10/11

Ai, Eva!

Avui, al diari Ara, l'Eva Piquer escriu:
Miquel Adam Rubiralta, editor de LaBreu Edicions [que és qui escriu en aquest blog], considera que el llibre digital "va destinat a matar la imaginació del lector". I escriu al Facebook: "Mori el futur!". Segons Adam, la digitalització "només afavorirà les grans editorials, es carregarà d'una vegada per totes les llibreries, les petites editorials se n'aniran a prendre vent, i d'això els il·luminats en diuen democratitzar". I suplica: "Quan el mercat (sí, el mercat, aquell que tant odiem) aboleixi els llibres de paper, algú em donarà alguna feineta?". Ai, Miquel. Segur que té sentit la defensa aferrissada del paper? I els arbres que salvarem? I els avantatges indiscutibles del format digital? (estic llegint l'esplèndid Llibertat , de Jonathan Franzen, i carregar-lo amunt i avall no és la cosa més còmoda del món, que diguem). I si la reducció de costos fos una oportunitat en lloc d'un obstacle per als editors independents? O fem un canvi de xip, o passarà allò que anuncia l'eslògan de Banc de Sabadell: quan arribi el futur, el senyor Lara ja hi serà.
Hi ha moltes consideracions a fer, sobre aquest escrit, com per exemple si és lícit o no obtenir declaracions del facebook de qualsevol sense demanar permís, però sobre aquest tema —espinós com pocs— només faré un parell de consideracions. El meu facebook és privat. Vull dir que si vols ser amiguet meu de facebook abans caldrà que em demanis permís, i només si obtens aquest permís podràs accedir a les cagaredetes que hi acostumo a penjar. Jo vaig respondre afirmativament a la invitació que la periodista de l'Ara em va enviar, així que la meva posició és molt dèbil en aquest aspecte. L'altra consideració que volia deixar per escrit és si un periodista ha de demanar permís o no per citar les fonts que ajudaran a bastir el seu article. En fi. Ah, una altra consideració. Jo al facebook no cuido el meu llenguatge. El primer que faig quan arribo a casa és posar-me el pijama, i jo en pijama no cuido el meu llenguatge. Potser a partir d'ara ho faci, amb la qual cosa la meva vida serà encara més avorrida. La intimitat, com el paper, formen part del passat.

Però no era l'objecte d'aquest post parlar sobre aquestes cosetes, que tenen la importància que un li vol donar, i jo li'n dono poca. Parlem, doncs, de la revolució. Una editorial és un ens molt jeràrquic. Un editor, el personatge que decideix quins llibres publicar i quins no des de la seva trona i que s'apunta els èxits o els fracassos de les seves decisions, possiblement no hagi de cremar-se les celles en calmar l'ego ferit dels autors que han estat rebutjats, i possiblement no agafi el seu cotxe particular per anar a subministrar caixes de llibres a les seves distribuïdores, i possiblement no es dediqui personalment a organitzar xerrades i presentacions, i possiblement no hagi de negociar drets d'autors estrangers amb vídues malcarades i agents internacionals, i possiblement no hagi de calcular les vendes al cap de l'any per fer les liquidacions, i possiblement no hagi de fer mans i mànigues per complir els terminis que ell mateix ha imposat, i possiblement no dediqui el seu preciós temps a tenir cura del facebook o twitter o blog corporatiu, i tampoc no es cuidarà mai de la vida de digitalitzar el seu fons per transformar-lo en ebooks. ELL NOMÉS MIRA EL FUTUR, i pren el pols al seu temps, i medita i va a programes de ràdio a parlar de futbol. Les editorials tenen DEPARTAMENTS i tenen pringats mileuristes contractats per fer d'editors... A LaBreu les coses no funcionen així: ens ho fem tot nosaltres, i no ens cauen els anells si hem de destinar les nostres vacances i caps de setmana a fer-ho. Som una mica imbècils. Parlo de LaBreu com podria parlar de desenes d'editorials petites formades per una, dues, tres, quatre personetes. Parlo de LaBreu perquè en parla l'Eva Piquer. 

Ara com ara, LaBreu no pensa en l'ebook. Quan anem beguts fins i tot podem afirmar que un ebook no és ni tan sols un llibre, sinó només un ebook. Miquel Adam, editor de LaBreu, treballa en una altra editorial. Una editorial molt i molt petita, també, que sobreviu després de més de trenta anys. Poca broma. 

En aquesta editorial petita petita sí que estem implementant els ebooks. I em sembla que sé més coses dels ebooks que els EDITORS que observen el futur amb la mirada altiva i les butxaques plenes. I també en sé més coses que l'Eva Piquer. Bé, no jo, sinó el col·lega de l'editorial petita que treballa al meu costat i fa la cosa aquesta dels ebooks a més de moltes altres feines. Ell és tècnic informàtic, per més inri, i les coses informàtiques li encanten. El meu col·lega i jo tenim la nostra veritat oculta sobre els ebooks. 

Sabem que ara mateix hi ha més de vint softwares de lectura —atenció, no hardwares, que n'hi ha menys— i que tots ells tenen paridetes que fan que els marges, els títols, els centrats i tota la pesca hagin de ser constament revisats i corregits. Tenim temps, per corregir aquestes imperfeccions de la tecnologia? No. La qualitat dels llibres baixa? Sí. Disminueix la nostra qualitat de vida? Sí. Disminueixen les nostres ganes de tirar endavant? Sí. Ens fem més rics? No. Sabem que els ebooks van gravats amb un 18% d'IVA mentre que el llibre analògic va gravat només amb un 4%? Sí. Sabem que la penya vol els seus llibres electrònics a tres o quatre euros? Sí. Sabem que si enlloc de corregir el mateix text una o dues vegades com fins ara, amb l'adveniment de l'ebook caldria fer-ho 20 vegades pels 20 softwares de lectura que hi ha? Sí. Sabem que Amazon vol tenir el preu del llibre i la coberta i l'isbn molt abans que el llibre surti al mercat i que això és una tortura perquè pot ser que el preu el decideixis al darrer minut en funció de mil variants? Sí. Sabem que si la gent sense imaginació vol veure imatges i reportatges i altres metadates caldrà tenir a un esclau que es dediqui a omplir de metadates els nostres ebooks? Sí. Que aquest esclau no serà un esclau perquè malgrat el que diguin i el que pensin les editorials encara conserven una mica de dignitat i que l'esclau serà retribuït i que cotitzarà a la seguretat social i això vol dir una altra boca per alimentar i per tant més despesa fixa per a microestructures que gairebé no es poden sostenir ara però sense les quals no hi hauria tanta bibliodiversitat? Sí. I ENCARA VOLEN QUE NO ENS QUEIXEM? Que no maleïm el nostre temps i que maleïm el nostre futur? En catellà en diuen "derecho a pataleta".

He sentit moltes barbaritats amb la cosa aquesta de l'ebook. He sentit a parlar d'arbres. L'Eva Piquer en parla des d'un diari que cada dia surt al carrer MATANT desenes de milers d'arbres. Els llibres, com els diaris, es poden reciclar. Es poden reciclar els trastos megaprims i ultramoders? Quantes guerres no veurem a l'Àfrica per apropiar-se dels materials estranys que Appel & co fan servir pels seus gatgets, quants treballadors no seran explotats? Posats a fer demagogia... 

Una altra barbaritat que es repeteix com el gintònic després d'una nit de borratxera és el tema que per fi l'autor rebrà beneficis dignes del seu esforç, que és immoral que només obtingui un 10% sobre el PVP dels seus llibres. No faré ara un escandall de costos del preu del llibre. Un altre dia, si ho desitgen. Fem números:

Llibre de paper a 15 euros * 10% de drets d'autor = 1.5 euros. UNA PUTA MISÈRIA.

Ebook a 3 euros * 50% de drets d'autor = 1.5 euros. UNA PUTA MISÈRIA. I l'estat guanya un 18% amb l'IVA, un 14% més que en el llibre en paper.

A què juguem?

Encara una altra barbaritat: oh, és que en la meva merda de pis de cinquanta metres quadrats no hi caben tants llibres. Senyors, i no seria millor culpar al mercat immobiliari i lluitar per viure amb dignitat i tenir una habitació de cinquanta metres quadrats per guardar els llibres que desitgeu guardar? La qüestió és matar la paupèrrima industria editorial, la qüestió és trencar els fràgils equilibris que centenars d'editorials han de fer per treure els seus llibres. Per què ningú destina el seu temps a preguntar-se per què el cotxe elèctric és encara una quimera i el llibre electrònic no? Aix, i ara de sobte em ve el cap aquell magnífic reportatge que parlava de l'obsolescència programada... Jo sé que un llibre et pot durar tota la vida. Vostès saben quan començaran a petar els ebooks?

En fi, lamento si se'm veu irritat. Jo ja sé que l'ebook és molt útil per moltes coses. I si fos inútil, seria igual, perquè jo no puc canviar el devenir de les coses: l'ebook està aquí per quedar-se, i punt. Una amiga em deia que per a la gent amb problemes oculars és la salvació. Benvingut sigui l'ebook, doncs, ho dic sense ni una engruna d'ironia. També ha d'anar de puta mare per anar de viatge. El2666 —mil pàgines, com Jo confesso!!—va venir amb mi per la selva veneçolana. Vaig travessar un riu i em vaig fotre el 2666 sobre la testa, i encara així se'm va mullar una mica. Quan el fullejo recordo aquella aventura, tan llunyana. Vaig seguir llegint-lo en una platja deserta a Choroní. M'aixecava amb el dia i llegia cara el mar. Encara hi deu haver algun granet de sorra entre les pàgines bíblia del meu exemplar. Una ploma de guacamai em va fer de punt, i ara la tinc penjada al despatx. Sé que això,en aquesta societat horrible que hem construit, no val res en termes econòmics. Però per mi té molt de valor. Eva, jo també m'estic llegint Llibertat. És bo. Per això no el porto passejar, ni malmeto la meva lectura en un metro. Agafo, em fico al llit, i llegeixo.

Finalment, lamento si troben alguna falta d'ortografia: estic esgotat i tinc feina. També volia expressar que respecto moltíssim la feina d'editorials de llibre electrònic com per exemple Tria Llibres. Segur que la seva experiència és radicalment diferent a la meva, i que poden rebatre totes i cadascuna de les meves afirmacions. Espero que no es prendran malament aquest post, escrit des de la resignació i des de la tristor més absoluta. També aconsello a la gent que estigui interessada en seguir debats seriosos sobre el tema de l'ebook que consulti blogs especialitzats en el tema. N'hi ha uns quants, i tots, amb més o menys arrogància, ja ballen sobre la tomba del paper, i estan carregats de raons que segur que em desmenteixen. Investiguin. 

13 comentaris:

  1. Excel·lent, de principi a fi. Jo tampoc no crec en els ebooks, però som una raça a estingir. En aquest món globalitzat un ha de tenir present la màxima que tot el que digui i faci a internet pot ser (i serà) usat en contra seva. La privacitat ja no existeix, però perquè ho volem nosaltres!

    ResponElimina
  2. No estoy de acuerdo con casi nada de lo que dices, pero el derecho a pataleo lo tienes, claro.

    Por suerte o por desgracia todavía le queda mucho al ebook para arrancar.

    ResponElimina
  3. Permeti'm ficar-hi culleradeta de cafè:

    1. La senyora Piqué va cut&copy&pastejar una conversa de 70itantes entrades entre diversa gent d'un bàndol i altre i ella NO hi participà. I vostè hi feia d'advocat del diable dolentot per així provocar controvèrsia. Per tant, aq mena de periodisme d'investigació d'amagatotis, d'opinió de nyigui-nyogui, a la brossa. Aq xafarderia de pati d'escala, denunciem-la sense contemplacions.

    2. El senyor Lara ha aviat el que fins enguany no li corria pressa. L'arribada d'Amazon li ha agafat amb els pixats al ventre, i li ha bastat de veure com els llops xuclen metadades i recullen metapolles per acollonir-se i tirar endavant una plataforma que fins ara tenien arraconada per por a les pèrdues. Just han vist que el monopoli els perillava, i aquest és el cas essencial, tothom ha mogut fitxa. I ni així: si encara es parla de l'e-boom-book a 2-3 anys, quan encara s'esbatussen per formats incompatibles entre ells!

    3. Un altre dia

    Un plaer

    ResponElimina
  4. Jo diria que els de Tria Llibres no fan llibres electrònics, però potser ho he entès malament. De fet, l'altre dia a La Central vaig veure tres llibres del seu catàleg als prestatges de narrativa catalana i de poesia.

    ResponElimina
  5. Magnífic, Miquel. Que bé trobar entusiasme i independència i mil contradiccions humanes en el teu post. Que ets un rondinaire? I tant. I un anacrònic? I què? És molt d'agrair aquest raig de salfumant que has escrit contra el pensament benestant que impera, contra el políticament correcte, contra el no mullar-se el cul, contra tant de patetisme periodístic, literari i editorial. Volem més posts com aquests i més sovint: fan falta. Ens recordes que hem de fer servir la llengua i no mossegar-nos-la, que per això la tenim, per dir la nostra, i que sense controvèrsia, crítica i dissidència no hi ha cultura que s'aixequi. La nostra necessita primers auxilis i reformes generals, no pas alçar tòtems de paper de fumar ni censurar o fomentar l'autocensura –pràctiques massa habituals en els nostres mitjans de comunicació o món editorial, que confonen el cul amb les témpores i es dediquen majoritàriament a malversar diner públic amb un nivell d’autoexigència nul. Els que fem més hores que un rellotge perquè ens estimem a fons la literatura i la cultura catalanes (i la literatura, la cultura i el món en general), com a mínim tenim dret a discrepar obertament amb tota forma de nepotisme i actituds coercitives, a reivindicar el treball apassionat i ben fet amb independència del què diran, amb qui et fiques al llit i quina quota toca avui. Hi ha d’haver debat i denúncia, cal capgirar l’estat de les coses perquè no funciona de cap de les maneres. És igual si el tema són els e-books, l’últim d’en Cabré o el nou programa de llibres del trentatrès, l’important és no callar i seguir picant pedra. Que acabarem amb les mans plenes de durícies? Segur. I és de per vida, aquesta fal·lera, aquesta passió, aquesta dedicació sense treva a tot allò que importa, a tot allò que, amb elegància, ens eleva i ens entusiasma. No penquem per la poltrona, per passar-nos el dia garlant sense dir res, escrivint sense ànima i incentivant el cofoisme. Penquem perquè surtin guspires i diamants.

    ResponElimina
  6. Quan posàrem a la venda el pis on vivíem fins l'any passat, a part de la visita d'un conegut seu, rebérem la d'un senyor que buscava pis no pas per ell, sinó per la seva biblioteca, que potser va resultar massa extensa pel nostre pis. Qui no ens va visitar, i miri que vàrem rebre visites i més visites, fou la senyoreta Piquer.

    ResponElimina
  7. Que bé que escrius, Miquel. Ni tu mateix n'ets conscient! I quanta raó que tens, ça va de soi...

    ResponElimina
  8. No comparteixo aquest escepticisme (si ho podem anomenar així) respecte el llibre electrònic, però aquest text posa en evidència algunes de les fal·làcies de la tecnologia i la lectura i això sempre és bo!

    Ho distribueixo pels canals tecnològics habituals del twitter i facebook ;)

    ResponElimina
  9. Jo no tinc ni telèfon inalàmbric. I somio un dia en que ens deixin en pau amb els nostres llibres de paper. S'equivoquen, aquests fanàtics del déu Tecnologia i d'anar carregant piles. El futur del veritable lector són els druides, perquè el futur de la lectura sempre ha estat el passat i l'acumulació. Sempre.

    Oblidi's dels pseudosuplements dedicats als llibres. Tenen ben poca lletra i fons blanc, i ni en Leopold Bloom gosaria torcar-se amb tanta tinta a tota pàgina i en color.

    Salutacions cordials.

    Abans els suplements de cultura portaven escrits de gent com el senyor Jordi Llovet... Ara hi ha gent que pot escriure de qualsevol cosa (que és com dir, de res)

    No pensen i ens volen aigualir el cervell. Com si comprar llibres fos com comprar-se unes sabates... Els collons d'en Wamba!!!

    Salut i coratge! Del veritable adversari et ve un coratge sense límits...

    vk

    ResponElimina
  10. Un post que em reconcilia amb el món, jo que no sé ni com es fan fotos amb el mòbil-collons, que no era un trasto per parlar?- i que adoro els meus llibres en paper, com a objecte i com a font de coneixement... el llibre és un instrument tecnològic quasi perfecte. Mil gràcies per reivindicar-ho i per fer-ne alguns de molt bons.

    ResponElimina
  11. Pensar sempre ha estat anar contra corrent, apartar-se del ramat. Ja era així quan Sòcrates anava a tocar el que no sona als que feien el suplement cultural de l'època.

    No necessitem comprar un aparell per llegir llibres, ja tenim el cervell. Aquesta gent no són venedors de llibres, són venedors d'aparells. Ja se sap que l'adolescència necessita estar al dia, tenir el darrer crit, anar a totes les festes i estar ocupat, ser "moderns" i ser esclaus de la novetat per sentir-se vius. No s'enganyin: ningú no pot fer servir ara el primer ordinador que va comprar, no fa tants anys. Ni que volgués, podria. I, quin mal hi ha a ser anacrònic? És que, per ventura, no hi ha en el cervell de Sèneca més intel·ligència que en el cervell de qui no pot dormir pensant en l'iphone? Amb els llibres dins d'un artefacte passarà el mateix que ja sabem que ha passat amb el Beta, el VHS, el CD, el floppy o les impressores de fa dos anys. Estareu condemnats a actualitzar el software i, quan en un llibre us surti un topònim qualsevol, us preguntaran a peu de pàgina si ja teniu reserva a l'hotel...

    Sempre ens quedarà Sfax.

    Salut!!!

    vk

    ResponElimina
  12. concrepo al 105%, potser més

    sóc íbuc-escèptica, per mi un llibre i un íbuc són com el sexe "real" i el "virtual"... és clar que igualment pots tenir un orgasme però...

    en algun lloc vaig llegir que sembla que tornen els vinils, mai no se sap

    petons
    Lula

    ResponElimina
  13. Tot i no ser tan radical amb els e-books (que tampoc m'agraden gens i no penso comprar), potser perquè no sento ni gens ni mica amenaçada la vida del llibre en paper, trobo que tens tota la raó del món, que està molt ben argumentat i elaborat el text i que, tot i que es nota que estàs una miiica emprenyat, ha has sabut transmetre amb gràcia i elegància. Felicitats

    ResponElimina

Seguidors