Ai, Eva!

Avui, al diari Ara, l'Eva Piquer escriu:

Miquel Adam Rubiralta, editor de LaBreu Edicions [que és qui escriu en aquest blog], considera que el llibre digital "va destinat a matar la imaginació del lector". I escriu al Facebook: "Mori el futur!". Segons Adam, la digitalització "només afavorirà les grans editorials, es carregarà d'una vegada per totes les llibreries, les petites editorials se n'aniran a prendre vent, i d'això els il·luminats en diuen democratitzar". I suplica: "Quan el mercat (sí, el mercat, aquell que tant odiem) aboleixi els llibres de paper, algú em donarà alguna feineta?". Ai, Miquel. Segur que té sentit la defensa aferrissada del paper? I els arbres que salvarem? I els avantatges indiscutibles del format digital? (estic llegint l'esplèndid Llibertat , de Jonathan Franzen, i carregar-lo amunt i avall no és la cosa més còmoda del món, que diguem). I si la reducció de costos fos una oportunitat en lloc d'un obstacle per als editors independents? O fem un canvi de xip, o passarà allò que anuncia l'eslògan de Banc de Sabadell: quan arribi el futur, el senyor Lara ja hi serà.

Hi ha moltes consideracions a fer, sobre aquest escrit, com per exemple si és lícit o no obtenir declaracions del facebook de qualsevol sense demanar permís, però sobre aquest tema —espinós com pocs— només faré un parell de consideracions. El meu facebook és privat. Vull dir que si vols ser amiguet meu de facebook abans caldrà que em demanis permís, i només si obtens aquest permís podràs accedir a les cagaredetes que hi acostumo a penjar. Jo vaig respondre afirmativament a la invitació que la periodista de l'Ara em va enviar, així que la meva posició és molt dèbil en aquest aspecte. L'altra consideració que volia deixar per escrit és si un periodista ha de demanar permís o no per citar les fonts que ajudaran a bastir el seu article. En fi. Ah, una altra consideració. Jo al facebook no cuido el meu llenguatge. El primer que faig quan arribo a casa és posar-me el pijama, i jo en pijama no cuido el meu llenguatge. Potser a partir d'ara ho faci, amb la qual cosa la meva vida serà encara més avorrida. La intimitat, com el paper, formen part del passat.

Però no era l'objecte d'aquest post parlar sobre aquestes cosetes, que tenen la importància que un li vol donar, i jo li'n dono poca. Parlem, doncs, de la revolució. Una editorial és un ens molt jeràrquic. Un editor, el personatge que decideix quins llibres publicar i quins no des de la seva trona i que s'apunta els èxits o els fracassos de les seves decisions, possiblement no hagi de cremar-se les celles en calmar l'ego ferit dels autors que han estat rebutjats, i possiblement no agafi el seu cotxe particular per anar a subministrar caixes de llibres a les seves distribuïdores, i possiblement no es dediqui personalment a organitzar xerrades i presentacions, i possiblement no hagi de negociar drets d'autors estrangers amb vídues malcarades i agents internacionals, i possiblement no hagi de calcular les vendes al cap de l'any per fer les liquidacions, i possiblement no hagi de fer mans i mànigues per complir els terminis que ell mateix ha imposat, i possiblement no dediqui el seu preciós temps a tenir cura del facebook o twitter o blog corporatiu, i tampoc no es cuidarà mai de la vida de digitalitzar el seu fons per transformar-lo en ebooks. ELL NOMÉS MIRA EL FUTUR, i pren el pols al seu temps, i medita i va a programes de ràdio a parlar de futbol. Les editorials tenen DEPARTAMENTS i tenen pringats mileuristes contractats per fer d'editors... A LaBreu les coses no funcionen així: ens ho fem tot nosaltres, i no ens cauen els anells si hem de destinar les nostres vacances i caps de setmana a fer-ho. Som una mica imbècils. Parlo de LaBreu com podria parlar de desenes d'editorials petites formades per una, dues, tres, quatre personetes. Parlo de LaBreu perquè en parla l'Eva Piquer. 

Ara com ara, LaBreu no pensa en l'ebook. Quan anem beguts fins i tot podem afirmar que un ebook no és ni tan sols un llibre, sinó només un ebook. Miquel Adam, editor de LaBreu, treballa en una altra editorial. Una editorial molt i molt petita, també, que sobreviu després de més de trenta anys. Poca broma. 

En aquesta editorial petita petita sí que estem implementant els ebooks. I em sembla que sé més coses dels ebooks que els EDITORS que observen el futur amb la mirada altiva i les butxaques plenes. I també en sé més coses que l'Eva Piquer. Bé, no jo, sinó el col·lega de l'editorial petita que treballa al meu costat i fa la cosa aquesta dels ebooks a més de moltes altres feines. Ell és tècnic informàtic, per més inri, i les coses informàtiques li encanten. El meu col·lega i jo tenim la nostra veritat oculta sobre els ebooks. 

Sabem que ara mateix hi ha més de vint softwares de lectura —atenció, no hardwares, que n'hi ha menys— i que tots ells tenen paridetes que fan que els marges, els títols, els centrats i tota la pesca hagin de ser constament revisats i corregits. Tenim temps, per corregir aquestes imperfeccions de la tecnologia? No. La qualitat dels llibres baixa? Sí. Disminueix la nostra qualitat de vida? Sí. Disminueixen les nostres ganes de tirar endavant? Sí. Ens fem més rics? No. Sabem que els ebooks van gravats amb un 18% d'IVA mentre que el llibre analògic va gravat només amb un 4%? Sí. Sabem que la penya vol els seus llibres electrònics a tres o quatre euros? Sí. Sabem que si enlloc de corregir el mateix text una o dues vegades com fins ara, amb l'adveniment de l'ebook caldria fer-ho 20 vegades pels 20 softwares de lectura que hi ha? Sí. Sabem que Amazon vol tenir el preu del llibre i la coberta i l'isbn molt abans que el llibre surti al mercat i que això és una tortura perquè pot ser que el preu el decideixis al darrer minut en funció de mil variants? Sí. Sabem que si la gent sense imaginació vol veure imatges i reportatges i altres metadates caldrà tenir a un esclau que es dediqui a omplir de metadates els nostres ebooks? Sí. Que aquest esclau no serà un esclau perquè malgrat el que diguin i el que pensin les editorials encara conserven una mica de dignitat i que l'esclau serà retribuït i que cotitzarà a la seguretat social i això vol dir una altra boca per alimentar i per tant més despesa fixa per a microestructures que gairebé no es poden sostenir ara però sense les quals no hi hauria tanta bibliodiversitat? Sí. I ENCARA VOLEN QUE NO ENS QUEIXEM? Que no maleïm el nostre temps i que maleïm el nostre futur? En catellà en diuen "derecho a pataleta".

He sentit moltes barbaritats amb la cosa aquesta de l'ebook. He sentit a parlar d'arbres. L'Eva Piquer en parla des d'un diari que cada dia surt al carrer MATANT desenes de milers d'arbres. Els llibres, com els diaris, es poden reciclar. Es poden reciclar els trastos megaprims i ultramoders? Quantes guerres no veurem a l'Àfrica per apropiar-se dels materials estranys que Appel & co fan servir pels seus gatgets, quants treballadors no seran explotats? Posats a fer demagogia... 

Una altra barbaritat que es repeteix com el gintònic després d'una nit de borratxera és el tema que per fi l'autor rebrà beneficis dignes del seu esforç, que és immoral que només obtingui un 10% sobre el PVP dels seus llibres. No faré ara un escandall de costos del preu del llibre. Un altre dia, si ho desitgen. Fem números:

Llibre de paper a 15 euros * 10% de drets d'autor = 1.5 euros. UNA PUTA MISÈRIA.

Ebook a 3 euros * 50% de drets d'autor = 1.5 euros. UNA PUTA MISÈRIA. I l'estat guanya un 18% amb l'IVA, un 14% més que en el llibre en paper.

A què juguem?

Encara una altra barbaritat: oh, és que en la meva merda de pis de cinquanta metres quadrats no hi caben tants llibres. Senyors, i no seria millor culpar al mercat immobiliari i lluitar per viure amb dignitat i tenir una habitació de cinquanta metres quadrats per guardar els llibres que desitgeu guardar? La qüestió és matar la paupèrrima industria editorial, la qüestió és trencar els fràgils equilibris que centenars d'editorials han de fer per treure els seus llibres. Per què ningú destina el seu temps a preguntar-se per què el cotxe elèctric és encara una quimera i el llibre electrònic no? Aix, i ara de sobte em ve el cap aquell magnífic reportatge que parlava de l'obsolescència programada... Jo sé que un llibre et pot durar tota la vida. Vostès saben quan començaran a petar els ebooks?

En fi, lamento si se'm veu irritat. Jo ja sé que l'ebook és molt útil per moltes coses. I si fos inútil, seria igual, perquè jo no puc canviar el devenir de les coses: l'ebook està aquí per quedar-se, i punt. Una amiga em deia que per a la gent amb problemes oculars és la salvació. Benvingut sigui l'ebook, doncs, ho dic sense ni una engruna d'ironia. També ha d'anar de puta mare per anar de viatge. El2666 —mil pàgines, com Jo confesso!!—va venir amb mi per la selva veneçolana. Vaig travessar un riu i em vaig fotre el 2666 sobre la testa, i encara així se'm va mullar una mica. Quan el fullejo recordo aquella aventura, tan llunyana. Vaig seguir llegint-lo en una platja deserta a Choroní. M'aixecava amb el dia i llegia cara el mar. Encara hi deu haver algun granet de sorra entre les pàgines bíblia del meu exemplar. Una ploma de guacamai em va fer de punt, i ara la tinc penjada al despatx. Sé que això,en aquesta societat horrible que hem construit, no val res en termes econòmics. Però per mi té molt de valor. Eva, jo també m'estic llegint Llibertat. És bo. Per això no el porto passejar, ni malmeto la meva lectura en un metro. Agafo, em fico al llit, i llegeixo.

Finalment, lamento si troben alguna falta d'ortografia: estic esgotat i tinc feina. També volia expressar que respecto moltíssim la feina d'editorials de llibre electrònic com per exemple Tria Llibres. Segur que la seva experiència és radicalment diferent a la meva, i que poden rebatre totes i cadascuna de les meves afirmacions. Espero que no es prendran malament aquest post, escrit des de la resignació i des de la tristor més absoluta. També aconsello a la gent que estigui interessada en seguir debats seriosos sobre el tema de l'ebook que consulti blogs especialitzats en el tema. N'hi ha uns quants, i tots, amb més o menys arrogància, ja ballen sobre la tomba del paper, i estan carregats de raons que segur que em desmenteixen. Investiguin.