29/10/09

Una tarda de dijous

Surt del restaurant i pensa que necessita seure en un banc i veure passar la tarda. Veure passar la tarda com un jubilat i dissoldre aquella ressaca que arrossega des de la nit de les calaveres. Però no ho fa, clar. Camina cap a la facultat de filologia eslava amb parsimònia i es diu que es ficarà al primer barber que trobi. Troba una perruqueria buida i una bella dependenta a la porta. Ella llença el cigarret i entren.

La perruquera és bella, com hi ha món, cosa que a ell l'incomoda una mica, però es deixa fer el massatge capil·lar. No es relaxa, però. No acluca els ulls, però. Després descobreix que és brusca amb les tisores, que no posa l'ànima en l'activitat que els ha reunit sota un mateix sostre, davant del mateix mirall. Paga i surt de nou al carrer. Recorda una perruquera mexicana que, com si tingués un sisè sentit, va tallar-li el cabell i va mirar d'apaivagar el seu Univers Interior en Flames, malgrat que després va voler escapçar-li una orella.

Ha quedat de trobar-se amb el prologuista de La zona a les sis, però només són quarts de cinc. Gràcies a ell, van descobrir a un traductor que cercava desesperadament una editorial. Camina pel vestíbul i demana que li recordin el número de la planta i el despatx. Prem la barra i empeny la porta metàl·lica, de magatzem. Camina pel passadís de blanc d'hospital clínic. Troba el seu home no pas al seu despatx sinó al departament de polonès. Bé. Es saluden amistosament i li presenta dues bellíssimes dames. Les dues són professores, una d'elles traductora de l'obra de Ryszard Kapuscinski.

Té la sensació d'entrar en un univers paral·lel, estrany i ignot, allunyat en l'espai i el temps. Les interioritats del món universitari el fascinen. Poder parlar amb aquests savis, aquests traductors de llengües rares i que aquests s'alegrin de saludar-lo i desitgin escoltar la història èpica, truculenta i plena d'intrigues que ha comportat l'edició del Bàrbar. El fa sentir important, tot això, reconegut. Les dames poloneses són en veritat fascinants. Aquell estrany accent, suau. Però també una mena de duresa en la mirada. Els moviments sigilosos, com si toquessin una delicada peça de piano. Tenien noticia, ja, de l'aparició d'Un bàrbar al jardí, cosa que l'ha sorprès. Fins i tot l'havien posat com a lectura recomanada als seus alumnes, cosa que l'ha emocionat.

D'ençà que Herbert és una obsessió, ha notat eufòria i emoció en els polonesos que ha hagut de tractar. Hi ha una anècdota que encara l'impressiona. La maquetadora tenia problemes a l'hora de trobar la tipografia de les lletres realment estranyes del polonès: aquella ela trencada, aquella zeta puntuada. En fi. Per tal de resoldre aquests contratemps, a la maquetadora no se li va acudir res més que enviar un mail a l'embaixada de Polònia a Veneçuela. Va resoldre el problema, i a més va rebre una resposta exultant d'alegria de l'agregada cultural polonesa de l'ambaixada, celebrant que es publiqués, per fi, Un bàrbar al jardí. Es va adonar, a l'escoltar aquesta història absurda, que per als polonesos aquesta obra és realment un orgull i una fita.

Ha xerrat uns minuts amb aquests dones sàvies i eslaves i amb el professor i traductor i prologuista, els hi ha donat uns exemplars de cortesia. La ressaca no s'havia esvaït, o si s'havia esvaït li havia deixat entaforat un drap a la boca. Tanmateix, encara ha anat a visitar una llibreria, per veure com havien ubicat el bàrbar en el seu jardí de lletra impresa. Els exemplars reposaven a la lleixa d'art.

Immediatament cerca a la responsable de la llibreria per comentar-li que, si bé és un recull d'assajos, Un bàrbar és també una peça literària d'alta volada que mereix el mateix tracte que Calasso, Sebald o Magris, o sigui, que mereix estar ben a la vista, i xerren animadament, trencant el silenci eclesiàstic prototípic de les millors llibreries. Caminen per entre les taules de novetats gesticulant i una noia, també summament atractiva, els para per demanar quin era aquest llibre que mereixia tantes atencions. L'acompanyen a la lleixa d'art i la noia l'agafa sense pensar-ho. Acte seguit demana pel nou llibre del Serés, que també agafa, i després es dirigeix a la caixa enregistradora. Així es com l'Art ha fet la primera venda d'Un bàrbar al jardí i ha presenciat el bellíssim espectacle que representa veure una noia intel·ligent, culta i guapa prendre les dues novetats més interessants que hi ha ara per ara a les llibreries d'aquest país.

La ressaca va fent el seu procés i ell es nega a prendre l'aspirina que l'alliberaria del turment.


12 comentaris:

  1. Dissabte passat no el vaig trobar a Laie. És clar que no recordava el títol, ni el nom de l'autor, però vaig buscar per tot arreu una portada semblant a la de La Zona, i res.

    ResponElimina
  2. Per recordar el nom, potser l'ajudarà pensar "és gran i és nou" = "is Big is New" = Zbigniew. I un home que es diu Zbigniew només pot portar Herbert de cognom

    De la mateixa manera, per recordar el nom de Hrabal pot pensar en "Bo i humil"

    A dia d'avui, "El bàrbar" es troba a les millors llibreries de Fastigosa, i per tant, es troba fàcilment a Laie.

    ResponElimina
  3. Artista (a estones), escolta.

    La teva història és la que hauria volgut viure qualsevol editor desesperat en aquesta Fastigosa ciutat on vius i treballes (jo només això segon). Però justament en una d'aquestes grans llibreries que dius, una en què hi entres per la portalada d'església, avui no tenien cap exemplar del Larkin (que tu també has editat però que, com qualsevol editor enderiat amb la darrera joguina, ja no recordes; sí, home, aquell que també és de color de festuc madur amb unes lletres blanques al damunt per dificultar-ne la lectura i la venda!) perquè els havien retirat tots "atès el canvi del sistema de distribució de l'editorial, que fins ara els distribuïen ells mateixos i ara els portarà no sabem qui..." i no sabien quan en tornarien a tenir. O sigui que quan l'Zbigniew entra per la porta en Philip salta per la finestra...

    Ja que de llibres no en vendreu mai gaires -no cal que ens enganyem, són per a happy few com nosaltres- a veure quin dia remates les històries i, al final, t'emportes la noia!

    Marcel

    ResponElimina
  4. benvolgut Marcel,

    com d'habitud, el to del seu comentari no convida a respondre-li res de res. Ni el to ni el lloc són els adequats; vosté com a polític que és hauria d'anar amb més humilitat, i més en aquest ambient de desafecció i sospita generalitzada vers la seva professió.

    Suposo que jo acabaré per endur-me la noia quan vosté aprengui a tenir paciència. O sigui que ja podem esperar asseguts.

    Per aquest tipus de comunicacions, el convido a seguir els canals habituals, i no tingui cap dubte que aquest miserable blog personal no l'és en absolut.

    ResponElimina
  5. per a una millor distribució de TOT el nostre catàleg editorial, del qual hi ha llibres gairebé exhaurits, justament perquè s'han venut!, hem liquidat els títols per a que BESAI LLIBRES en faci la distribució a mesura que els llibreters demanin les reposicions.faig saber que justament l'edició alabatrenca que tants problemes de vista provoca a alguns ha estat escollida per a la preselecció en una exposició de grafisme editorial del FAD.

    ester andorrà

    ResponElimina
  6. Hola, Artista.

    He traslladat un exemplar de Un bàrbar al jardí a casa meva. Mai no havia estat tan poc temps en una llibreria com avui. He vist des del carrer el verd fosforescent. I va i entro. Prenc. Pago. Surto. La contraportada ja l'havia llegit per aquí, i no hi havia cua a la caixa. Les portes, automàtiques. Vist i no vist. Jo. El llibre, ja el tinc a les mans i el miro per tot arreu. Brilla i fa olor a nou.

    Salut!!!

    ResponElimina
  7. Suposo que si escric "mai", "com avui" sobra o va en un altre lloc. I suposo també que es deu dir "fa olor de nou". En fi, un desastre. Barbarismes (perdó per la paraulota) d'un barbarista.

    ResponElimina
  8. Doncs benvolgut o benvolguda Mais il Faut, li agraeixo molt la confiança, i desitjo que aquest Bàrbar li faci bona companyia. Siguin bones o dolentes les seves sensacions envers l'obra, no deixi de fer-nos arribar les seves opinions.

    Una abraçada i oblidi els barbarismes, aquí els respectem i fins i tot els saludem.

    salut!

    ResponElimina
  9. O, el departament d'eslaves!! Que marginat i queQ bonic que és; em sembla que sé de quines poloneses parles

    ResponElimina
  10. L'atractiu de la noia dels llibres és també intel·lectual, Mr. Art, una persona absolutament excepcional.

    ResponElimina
  11. Doncs m'està fent molta companyia i de la bona, aquesta meravella de llibre, artista. Poc més podré deixar dit aquí o allà, i pocs paràgrafs puc copiar-ne tot escrivint-los quan és tot el llibre que copiaria. M'ho estic passant molt bé. I com que darrerament rellegeixo ben a poc a poc els capítols dels llibres unes quantes vegades abans d'anar avançant, les pàgines dels llibres se'm multipliquen per m, n o p vegades i hores, i el plaer s'allarga una barbaritat. Ara penso que els bons llibres mereixen ser memoritzats, de matí, a la tarda, en el silenci de la nit, en el sofà, al llit, a la teulada o sota un arbre abans i després que et caiguin les fulles al damunt. I és que «una petita sortida de l'autocar no és suficient per saber què significa un temple grec».

    Salut des de l'eternitat i un dia.

    ResponElimina
  12. En arribar a casa amb Un bàrbar... (no tinc jardí) vaig buscar La zona a la paret i vaig pensar això: m'agradaria anar posant un exemplar de cada nou llibre de La intrusa l'un al costat de l'altre damunt del prestatge. Ja t'ho dic ara: compteu amb mi com a lector acaparador. Sempre m'han agradat les bones col·leccions. De fet sóc lector gràcies als llibres taronges de la segona època (anys seixanta) de A tot vent de Proa, que van adquirir els meus pares quan jo era un marrec i que algun temps després vaig manllevar vilment en abandonar el domicili patern. Espero doncs veure en un futur molts nombres de dues o fins i tot tres xifres al lloms dels vostres llibres i també molts colors a les magnífiques tapes.

    Gràcies pels llibres, senyores i senyors editors. Visca la vostra (i també meva) il·lusió.

    He d'afegir que m'he pres algunes cerveses per celebrar moltes coses en general i les cerveses en particular.

    ResponElimina

Seguidors