Una tarda de dijous

Surt del restaurant i pensa que necessita seure en un banc i veure passar la tarda. Veure passar la tarda com un jubilat i dissoldre aquella ressaca que arrossega des de la nit de les calaveres. Però no ho fa, clar. Camina cap a la facultat de filologia eslava amb parsimònia i es diu que es ficarà al primer barber que trobi. Troba una perruqueria buida i una bella dependenta a la porta. Ella llença el cigarret i entren.

La perruquera és bella, com hi ha món, cosa que a ell l'incomoda una mica, però es deixa fer el massatge capil·lar. No es relaxa, però. No acluca els ulls, però. Després descobreix que és brusca amb les tisores, que no posa l'ànima en l'activitat que els ha reunit sota un mateix sostre, davant del mateix mirall. Paga i surt de nou al carrer. Recorda una perruquera mexicana que, com si tingués un sisè sentit, va tallar-li el cabell i va mirar d'apaivagar el seu Univers Interior en Flames, malgrat que després va voler escapçar-li una orella.

Ha quedat de trobar-se amb el prologuista de La zona a les sis, però només són quarts de cinc. Gràcies a ell, van descobrir a un traductor que cercava desesperadament una editorial. Camina pel vestíbul i demana que li recordin el número de la planta i el despatx. Prem la barra i empeny la porta metàl·lica, de magatzem. Camina pel passadís de blanc d'hospital clínic. Troba el seu home no pas al seu despatx sinó al departament de polonès. Bé. Es saluden amistosament i li presenta dues bellíssimes dames. Les dues són professores, una d'elles traductora de l'obra de Ryszard Kapuscinski.

Té la sensació d'entrar en un univers paral·lel, estrany i ignot, allunyat en l'espai i el temps. Les interioritats del món universitari el fascinen. Poder parlar amb aquests savis, aquests traductors de llengües rares i que aquests s'alegrin de saludar-lo i desitgin escoltar la història èpica, truculenta i plena d'intrigues que ha comportat l'edició del Bàrbar. El fa sentir important, tot això, reconegut. Les dames poloneses són en veritat fascinants. Aquell estrany accent, suau. Però també una mena de duresa en la mirada. Els moviments sigilosos, com si toquessin una delicada peça de piano. Tenien noticia, ja, de l'aparició d'Un bàrbar al jardí, cosa que l'ha sorprès. Fins i tot l'havien posat com a lectura recomanada als seus alumnes, cosa que l'ha emocionat.

D'ençà que Herbert és una obsessió, ha notat eufòria i emoció en els polonesos que ha hagut de tractar. Hi ha una anècdota que encara l'impressiona. La maquetadora tenia problemes a l'hora de trobar la tipografia de les lletres realment estranyes del polonès: aquella ela trencada, aquella zeta puntuada. En fi. Per tal de resoldre aquests contratemps, a la maquetadora no se li va acudir res més que enviar un mail a l'embaixada de Polònia a Veneçuela. Va resoldre el problema, i a més va rebre una resposta exultant d'alegria de l'agregada cultural polonesa de l'ambaixada, celebrant que es publiqués, per fi, Un bàrbar al jardí. Es va adonar, a l'escoltar aquesta història absurda, que per als polonesos aquesta obra és realment un orgull i una fita.

Ha xerrat uns minuts amb aquests dones sàvies i eslaves i amb el professor i traductor i prologuista, els hi ha donat uns exemplars de cortesia. La ressaca no s'havia esvaït, o si s'havia esvaït li havia deixat entaforat un drap a la boca. Tanmateix, encara ha anat a visitar una llibreria, per veure com havien ubicat el bàrbar en el seu jardí de lletra impresa. Els exemplars reposaven a la lleixa d'art.

Immediatament cerca a la responsable de la llibreria per comentar-li que, si bé és un recull d'assajos, Un bàrbar és també una peça literària d'alta volada que mereix el mateix tracte que Calasso, Sebald o Magris, o sigui, que mereix estar ben a la vista, i xerren animadament, trencant el silenci eclesiàstic prototípic de les millors llibreries. Caminen per entre les taules de novetats gesticulant i una noia, també summament atractiva, els para per demanar quin era aquest llibre que mereixia tantes atencions. L'acompanyen a la lleixa d'art i la noia l'agafa sense pensar-ho. Acte seguit demana pel nou llibre del Serés, que també agafa, i després es dirigeix a la caixa enregistradora. Així es com l'Art ha fet la primera venda d'Un bàrbar al jardí i ha presenciat el bellíssim espectacle que representa veure una noia intel·ligent, culta i guapa prendre les dues novetats més interessants que hi ha ara per ara a les llibreries d'aquest país.

La ressaca va fent el seu procés i ell es nega a prendre l'aspirina que l'alliberaria del turment.