5/3/09

Crònica sentimental d'un llibre anomenat La zona (IV)

2007

Artista recorda perfectament que el dia 12 de setembre de 2007 va firmar un paper que el vinclava per sempre a l'Editorial Suïcida. Un objectiu principal inajornable, indiscutible, innegociable: Dovlàtov. Comença, ara sí,  una tasca d'investigació més o menys silenciosa, una aventura increïble, plena de perills i reptes impossibles. Impossibles? I un carall. A veure, qui és aquest paio que ostenta els drets internacionals de Dovlàtov? Aquest. Recony. Hòstia puta. Tremolors i estupefacció. El millor/pitjor agent literari de l'univers. Un repte impossible. Calia preparar, doncs, una guerra de guerrilles, estudiar el rival, amb tranquil·litat, amb paciència. 

L'Artista, quan encara es feia dir Subal Quinina, va capturar una instantània d'Agent, a mode de souvenir despreocupat de la Fira de Frankfurt de 2006. Poc podia esperar que un any després i en el mateix escenari començaries els avenços subtils, les primeres passes vacil·lants. Cal conèixer molt bé la teva presa, [1, 2] es deia Artista L'Astut. Després vindrien els e-mails d'atac en bateria contra Agent serien el pa de cada dia. Poc sabia quins despropòsits hauria d'acceptar per tal de guanyar aquesta guerra.

No sabia res de res, l'Artista. Pobre, pobre Artista Abans Conegut! Quanta absurda inconsciència!

L'Artista va topar-se amb qui seria el traductor de La zona al català per un atzar de la vida. Quinina es moria de fàstic en el Saló del Llibre de Barcelona, i voltava pels voltants de l'stand de Laertes com un lleó engabiat, patint la prohibició de fumar en recintes tancats. Pulul·lant pels passadissos buits del Saló, va trobar-se l'enorme volum En los confines del Amur, de Vladímir Arséniev, traduït per un tal Miquel Cabal. Va interrogar a l'home de l'stand però no va saber-li donar cap contacte fiable. Dies després, algú, Artista ja no recorda qui, va posar-lo sobre una bona pista, i Artista, sense haver firmat cap contracte per tal que el traductor es prengués seriosament el Projecte Suïcida, va trucar a Cabal, i va aconseguir celebrar una cimera al bar Heliogàbal, de Gràcia. 

Miquel Cabal tenia i té forts vincles amb l'Helio, i orgullós, va allargar-li un petit llibre encantador, per tal que Artista pogués observar que ell no era un xarlatà, que era traductor i que, a més, era un bon traductor. El llibret era aquest. Cabal va convèncer Artista. Ara només calia reunir la pasta, reunir el coratge, preparar bé l'emboscada, i firmar un contracte impossible. Cabal va poder demostrar amb proves fefaents que ell no era un pringat. En canvi, Artista, l'any 2007, portava les mans buides.

Artista va marxar de l'Heliogàbal enfebrit, i potser en Cabal va observar com s'allunyava i ves a saber què va pensar d'aquell idealista que ara i aquí anomenem Artista. Potser va pensar que era boig. Potser esbossava un somriure sardònic mentre baixava la persiana metàl·lica del bar, i potser va maleir la seva venerable i soferta professió, que l'obligava a tractar amb gent com Quinina, que es passeja pels puestus amb una mà al davant i una mà al darrera, amb el clàssic somriure quixotesc i estúpid de qui somia massa truites!

Ah, el 2007. Quanta misèria i quanta incertesa! Pobre, pobre Artista que Construeix Castells de Sorra a les platges d'un oceà implacable...

4 comentaris:

  1. Sense que vingui molt a cuento... trobo que t'està molt bé el sobrenom d'artista. Queda casolà, agradable, domèstic, com de paella en família a la Costa Brava i la tieta pessigant-te les gales fins a fer-te mal. Pobre, pobre artista!

    ResponElimina
  2. Li agraeixo efusivament aquest missatge, benvolgut senyor Albert. M'ha costat molts anys arribar a autodenominar-me "artista" sense que se'm caigués la cara de vergonya. Ara no és que cregui que hagi fet mèrits per a ser-ho, sinó que he perdut tota la vergonya. Una afectuosa salutació. D'artista a artista.

    ResponElimina
  3. Konnegut, avui he anat a la Llibereria 22 de Girona, no ténen La Zona. Pel què m'han dit van tenir problemes amb LaBreu fa un temps. Jo ja el compraré a la llibreteria, però si el llibre ha d'esdevenir un best seller, estaria bé que aquests problemes els arregléssiu. Salut!

    ResponElimina
  4. Benvolgut Bq! A veure. És normal que encara no hagi arribat La zona a Girona. Com potser sabrà, la poesia és una cosa que la majoria de llibreters no desitgen tenir a les seves llibreries, i als distribuïdors tampoc els hi fa massa gràcia, doncs saben que es ven més aviat poc. Aquest cop, amb la narrativa, hem aconseguit afegir-nos a una nova comercial anomenada Edilibre, que només té un comercial, el senyor Mateu. Aquesta comercial porta unes poques editorials afectades pel tancament abrupte de la distribuidora Prólogo. Ara, la nova comercial està intentant posar-se al dia amb les altres editorials, que feia gairebé dos mesos que no podien servir novetats. Estic segur que la setmana que ve La zona entrarà a Girona.

    Desconeixia que hi haguessin hagut problemes entre LaBreu i la 22. Miraré d'esbrinar quins eren. Aixi que, de moment, no em puc pronunciar sobre aquest aspecte, benvolgut Bq. Una cosa és clara: hi ha llibreries que accepten amb més facilitat que d'altres l'autodistribució. Potser la cosa vagi per aquí...

    ResponElimina

Seguidors