Artista Convertit en Molt Astut no va desaprofitar la Fira de Frankfurt de 2007, altrament dita La Catalana. Deixin que el pobre, pobre Artista magnifiqui els seus moviments fins a convertir-los en una batalla èpica, doncs allà va mobilitzar una secta secreta internacional d'editors que va respondre graciosa i solidària a les súpliques d'ajuda del nostre Artista... Però, bah, al capdavall, desenganyin-se: no hi ha res d'heroic en aquesta història.
El cas és que Artista és un paio temorós de Déu i en general temorós de totes les coses (i més de Wylie). Més aviat aquest relat és el d'algú que narra el seu primer viatge per l'autopista després de treure's el carnet de conduir. Qualsevol parada a reposar benzina és un happening i una aventura. Sigui com sigui, la secta secreta internacional, encapçalada per la Carmen de Tusquets, es va limitar a dir-li que no havia de tenir por de demanar-li la cessió dels drets de Dov a Wylie. Es va limitar a informar a Artista que la cosa anava així; n'hi ha un que ven, i n'hi ha un altre que compra. Artista va quedar il·luminat per aquesta revelació i va arribar el moment de deixar Frankfurt per passar a l'acció.
Primer calia decidir quin títol seria l'objectiu de la guerrilla amb súper poders de Labreu edicions. Artista volia publicar alguna cosa inèdita de Dovlàtov a l'estat espanyol. Van investigar i, d'acord amb el futur traductor i el futur prologuista, en el punt de mira es va col·locar La zona. Artista va establir el primer contacte amb Agent un dia 17 de desembre de 2007 i van començar les negociacions. Agent va fer treballar els Suïcides de valent. Agent, agent, ai, tanta seriositat, tan cuidar les formes... Els va fer fer un dossier explicant qui eren, què havien publicat, patatim-patatam. Artista escrivia els mails delicats en català i els hi passava a una col·laboradora Suïcida que des de la seva feina traduïa les coses en anglès acadèmic. La conxorxa funcionava a la perfecció, perquè aquesta col·laboradora secreta és extraordinària. Ara la cosa es mou entre Barcelona, Londres i Nova York. Hi havia moments de la negociació en que les respostes no arribaven, redéu, quins nervis, i és que tot havia de passar per l'aprovació de The State, o sigui, els hereus de Dov.
I finalment, un dia, un 20 de març, Artista es va trobar a la bústia un paquet així de gruixut que contenia un pre-acord estampat en un paper quasi de pergamí i les fotocopies de The Zone en anglès. I va ser un dia extraordinàriament emocionant per Artista Super Ego, qui encara va ser capaç de modificar alguna clàusula del contracte i regatejar-los-hi quatre duros. Visca, visca l'Artista Abans Konnegut! «I ja posats, busquem d'una vegada alguna foto potent de Dovlàtov!», reia desencaixat l'Artista! Na zdorovie, Nina! Quins moments de felicitat, anar bastint estructures!
—Vinga Cabal, fot-li ja a al traducció! Nens, a tota màquina! —repetia constantment Artista, des de la torre de comandament. En va, perquè una traducció és la cosa més lenta del món, només comparable a la filmació d'una pel·lícula. Va aprendre ràpid a mossegar-se la llengua.
Van passar els mesos, va passar un estiu angoixant d'excessives esperes, va arribar l'hivern i va arribar el 8 de desembre 2008, dia en que el nostre home, Miquel Cabal, ens va enviar un mail que resava: L'hem doblegat! Adjunt hi havia un word amb la traducció. I un dia abans d'acabar l'any, el nostre altre home, el senyor Ricard San Vicente, ens adjunta el seu fantàstic pròleg. I s'encetava un nou viatge pels terribles camins de la correcció, pre-producció i producció del llibre, que ens portarà, aviat, al 2009...
Avui he estat a Laie malbaratant doblers, i no he trobat la Zona per enlloc. He preguntat i m'han respost que el tenen encomanat, però que encara no els hi havia arribat. Doncs vinga, a distribuir, a distribuir, que demà o demà passat hi torno.
ResponEliminaBenvolgut senyor dErsu_, ah, el forat negre de la distribució... Segons tinc entès, els exemplars poden estar a les llibreries aquest divendres. La narrativa suïcida la distribueix una distribuïdora, una comercial. La poesia, aquell pardal fràgil, el seguirem distribuint nosaltres mateixos.
ResponEliminaMoltes gràcies pel seu interès, i si li plau, perdoni les errates. N'hi ha, sí, n'hi ha, ni moltes ni poques. Les males putes s'amaguen i es resisteixen. Encara ens falta aprendre molt. Mentrestant, disculpi l'inevitable.
Ja que estava l'altre dia amb transcripcions, vaig a fer-me una mica la toca-collons i li diré que el "Na Zdorovie" és una mala pronuncia que segurament van escampar els nord-americans amb les seves pel·lícules, els russos més aviat diuen "Za zdorove" (o "zazdaróvi", per fila més prim.. Però la transcripció al català, és sens dubte, "Za zdorove")
ResponEliminaDoncs veu?! Sempre n'aprenc, jo, de vostés! Za zdorove, benvolguda Laura!
ResponEliminabenvolgut company el saludo des de la nostra recentment compartida doble condició de desapaerguts i ressuscitats bloggers. un plaer retrobar-lo entre les deixalles de l'abocador digital.
ResponEliminasi això és alguna cosa més que una arma emmascarada per a publicar notícies "breus", serà deguda-ment perseguit.
salut i bolaño !
No ho serà però de moment ho és, benvolgut amic Doctor Timbuctú. El saludo amb respecte i el troba a faltar en el món de la faràndula bercelonina. Ens veures aviat, segur.
ResponEliminaJa l'he pogut comprar, a Laie, però havent-lo de buscar una estona, doncs el tenen força amagat.
ResponEliminaVaja... doncs jo l'altre dia vaig passar per la Laie CCCb per tal d'espiar la criatura (hi ha cosa més patètica que un editor espieta? Sí, in escriptor espieta) i el tenien a l'aparador i tot!!
ResponEliminaLi desitjo una lectura plaent, i li agraeixo la confiança dipositada en nosaltres!