Crònica sentimental d'un llibre anomenat La zona (IV)

2007

Artista recorda perfectament que el dia 12 de setembre de 2007 va firmar un paper que el vinclava per sempre a l'Editorial Suïcida. Un objectiu principal inajornable, indiscutible, innegociable: Dovlàtov. Comença, ara sí,  una tasca d'investigació més o menys silenciosa, una aventura increïble, plena de perills i reptes impossibles. Impossibles? I un carall. A veure, qui és aquest paio que ostenta els drets internacionals de Dovlàtov? Aquest. Recony. Hòstia puta. Tremolors i estupefacció. El millor/pitjor agent literari de l'univers. Un repte impossible. Calia preparar, doncs, una guerra de guerrilles, estudiar el rival, amb tranquil·litat, amb paciència. 

L'Artista, quan encara es feia dir Subal Quinina, va capturar una instantània d'Agent, a mode de souvenir despreocupat de la Fira de Frankfurt de 2006. Poc podia esperar que un any després i en el mateix escenari començaries els avenços subtils, les primeres passes vacil·lants. Cal conèixer molt bé la teva presa, [1, 2] es deia Artista L'Astut. Després vindrien els e-mails d'atac en bateria contra Agent serien el pa de cada dia. Poc sabia quins despropòsits hauria d'acceptar per tal de guanyar aquesta guerra.

No sabia res de res, l'Artista. Pobre, pobre Artista Abans Conegut! Quanta absurda inconsciència!

L'Artista va topar-se amb qui seria el traductor de La zona al català per un atzar de la vida. Quinina es moria de fàstic en el Saló del Llibre de Barcelona, i voltava pels voltants de l'stand de Laertes com un lleó engabiat, patint la prohibició de fumar en recintes tancats. Pulul·lant pels passadissos buits del Saló, va trobar-se l'enorme volum En los confines del Amur, de Vladímir Arséniev, traduït per un tal Miquel Cabal. Va interrogar a l'home de l'stand però no va saber-li donar cap contacte fiable. Dies després, algú, Artista ja no recorda qui, va posar-lo sobre una bona pista, i Artista, sense haver firmat cap contracte per tal que el traductor es prengués seriosament el Projecte Suïcida, va trucar a Cabal, i va aconseguir celebrar una cimera al bar Heliogàbal, de Gràcia. 

Miquel Cabal tenia i té forts vincles amb l'Helio, i orgullós, va allargar-li un petit llibre encantador, per tal que Artista pogués observar que ell no era un xarlatà, que era traductor i que, a més, era un bon traductor. El llibret era aquest. Cabal va convèncer Artista. Ara només calia reunir la pasta, reunir el coratge, preparar bé l'emboscada, i firmar un contracte impossible. Cabal va poder demostrar amb proves fefaents que ell no era un pringat. En canvi, Artista, l'any 2007, portava les mans buides.

Artista va marxar de l'Heliogàbal enfebrit, i potser en Cabal va observar com s'allunyava i ves a saber què va pensar d'aquell idealista que ara i aquí anomenem Artista. Potser va pensar que era boig. Potser esbossava un somriure sardònic mentre baixava la persiana metàl·lica del bar, i potser va maleir la seva venerable i soferta professió, que l'obligava a tractar amb gent com Quinina, que es passeja pels puestus amb una mà al davant i una mà al darrera, amb el clàssic somriure quixotesc i estúpid de qui somia massa truites!

Ah, el 2007. Quanta misèria i quanta incertesa! Pobre, pobre Artista que Construeix Castells de Sorra a les platges d'un oceà implacable...