Clavegueres

(tots els noms han estat alterats i m'he estalviat enllaços traïdors)

(la cega ira fa que no em plagui revisar l'ortografia d'aquest petit escrit. a més està ple de rimes internes emprenyadores)

Sense voler-ho de cap manera, descobreixo aspectes sorprenents d'Agent Literari. La sorpresa esdevé indignació i finalment sedimenta en una actitud de pragmatisme sofert. En el darrers dies estic observant un reguitzell de males pràctiques i cinisme en Agent Literari que fan encara més irritants les seves paraules burlesques contra els editors de Pàtria en general. Diuen que les agències literàries van sorgir per defensar els drets dels autors en el sentit ampli de la paraula dret, i potser sigui cert. Mai han dit que estiguin al servei de la feina ben feta i de la literatura. Si fossin Max Brod, haguessin cremat l'obra de Kafka sense immutar-se.

Ben mirat, sóc un privilegiat, i em perdonen la rima interna. Les lliçons de Clavegueram editorial me les està donant el més poderós Agent Literari del món. És com anar a Hardvard. Finalment, Agent ens obligarà a començar la col·lecció de narrativa amb dues errates: Pargei Revlatov. Però siguem benévols. No ha estat Ell, sinó els hereus de Revlàtov, qui han decidit americanitzar el nom. Com si volguessin fer taula rasa amb la resta de llengües del món, la llengua catalana farà història parint a un nou autor nord-americà, Pargei Revlatov. Les altres llengües del món, per coherència editorial, seguiran publicant un autor rus, el nom del qual serà transcrit a tantes llengües com hagi estat publicat abans d'aquesta mesura. Això ho sé perquè he parlat amb l'editor legal en castellà, un basc simpàtic i m'ha dit que a ell ningú li ha dit com ha d'escriure en castellà el nom de l'Autor. M'ha explicat altres coses, l'editor.

M'ha explicat coses molt lletges. I ara penso que millor que no posi cap enllaç. Jo que sé, per si de cas. I em tornen a perdonar la rima interna. El cas és que acaba de sortir un edició pirata d'un dels clàssics de Revlàtov, en castellà. Sembla ser que aquest clàssic de Rev el volia publicar l'editor que té els drets d'altres llibres de Rev, en castellà. Una edició pirata, amics meus, vol dir entre d'altres coses que l'editor pirata ha publicat una cosa sense el permís dels hereus, sense el permís d'Agent Literari, vale? En aquest cas, també vol dir que l'editor pirata no ha pagat ni un duro al traductor i que, amb un cinisme infinit, li ofereix un parell d'exemplars, com a recompensa. Davant de tot això, sabeu que fa, Agent Literari? Li extén un contracte d'edició a l'editor pirata. Un contracte de fets consumats, clar. Obviament, l'editor legal de Revlàtov s'irrita. I es nega a fer negocis amb Agent, més enllà dels llibres que ja té tancats. Agent Literari, en efecte, no protegeix l'obra dels seus autors i menysprea als editors que volen anar amb la llei a la mà. El que a mi particularment em sembla més greu, és que l'editorial pirata té un catàleg que fa un tuf a extrema dreta que tomba d'esquena. Reglàtov utilitzat com una merda de llibre de propaganda, i a Agent Literari això ja li està bé. Però això, les polítiques de fets consumats, ja ho tenen. Enlloc de fer retirar l'edició i perseguir judicialment al feixista pirata, li fa firmar un contracte.

En fi, clavegueres. A la superficie ja només falta redactar la nota a l'edició per donar fe d'aquest acte innoble al que ens obliguen, i m'oblidaré de tot això immediatament. Dimecres miraré de tancar-ho tot i avisaré a impremta. Aleshores, només serà qüestió de dies.