12/2/09

El negre que et xiuxiueja històries a cau d'orella

Un bon matí vaig agafar tot el meu juju nadiu i també el del meu pare i vaig marxar de la ciutat del pare a fi de descobrir on parava el meu sagnador que era mort.

Amos Tutuola, El bevedor de vi de palma

L'amo Amos


Des que em vaig llegir les galerades d'El bevedor de vi de palma se m'ha pujat a la gepa un Negre de tres metres que em Xiuxiueja Històries a Cau d'Orella. Camino i ell va a collibè damunt meu i parla de coses al·lucinants i esperits i del poder del seu juju. El Negre que em Xiuxiueja Històries a Cau d'Orella mola més que no pas el teu mòbil-que-canta. El negre que xiuxiueja es diu Amos Tutuola, i fa cara de Follet Tortuga, o fa cara de bruixot de la tribu, o fa cara de venedor de bosses falsificades, o fa cara de.

La història de la literatura del Negre que Xiuxiueja és la història del descobriment d'una fórmula que va disparar la seva obra cap al Centre de la República mundial de les Lletres. Tutuola, el Negre que Xiuxiueja, deien que no sabia escriure en anglès, que era macarrònic i primitiu, i els altres negres que xiuxiuejaven històries a cau d'orella se'l miraven amb recel i condescendència. Els altres negres no volien xiuxiuejar històries a cau d'orella de ningú, sinó prendre te a les cinc de la tarda, vet ací. Volien escriure en l'anglès de la City, no pas l'anglès postcolonial xiuxiuejat de qualsevol manera.

Però el Negre que Xiuxiueja era molt millor que no pas els altres negres que prenien te a les cinc de la tarda, perquè el Negre que Xiuxieja imprimia un ritme funk infernal a les seves narracions i llegendes, i el seu rudimentari anglès d'ultramar era tan bo, tan autèntic, tan primitiu, tan màgic, tan animista, tan negre, tan renegre, tan oral, que va trencar amb totes les amariconades convencions victorianes que no funcionaven ni a la mateixa Londres i que els negres del te de les cinc de la tarda maldaven per imitar. Amos Tutuola va fer néixer una literatura de permanent estat volcànic d'exaltació.

Perquè no cal haver estudiat re de re, amics meus, per escriure com els àngels... Bé, com els àngels potser sí que t'has de cremar les celles i tirar-te mil anys a la facultat de Lletres. Però per escriure com el veritable Diable, ah, amics meus, per escriure com el Diable només cal tenir un parell de pebrots per trencar les cadenes i les convencions. Bé. Una cosa més. El bevedor de vi de palma és la primera obra d'Amos Tutuola traduïda al català. Jo crec que és un text imprescindible. La traducció, que jo diria que és magistral prô no hi entenc, és d'Emili Olcina, un savi que la nostra cultura menysprea, però un savi al cap i a la fi.

I ara, Amos Tutuola i El bevedor de vi de palma vist per Chris Cunningham i els Jackson 5.


Mentre viajaven per aquest bosc inacabable aleshores el cavaller complet del mercat que la noia seguia, va començar a tornar les porcions llogades del seu cos als propietaris i els pagava els diners del lloguer. En arribar allà on havia llogat el peu esquerre, se'l va treure, el va donar al propietari i li va pagar, i van continuar endavant; en arribar al lloc on havia llogat el peu dret, se'l va treure i el va donar al propietari i va pagar el lloguer. Ara tots dos peus havien tornat als propietaris, així que es va posar a arrossegar-se per terra, i en aquell moment, la noia volia anar-se'n a la seva ciutat o amb el seu pare, però l'èsser terrible i curiós o el cavaller complet va parlar així: "T'havia dit que no em seguissis abans que ens desviéssim dins d'aquest bosc inacabable que pertany únicament a éssers terribles i curiosos, però en convertir-me, jo, en un cavaller incomplet de mig cos volies anar-te'n, ara això no pot ser, has fallat. I encara no has vist res, tu segueix-me.

Van anar més enllà, i van arribar aleshores allà on havia llogat la panxa, les costelles, el pit etc., aleshores s'ho va treure i ho va donar al propietari i va pagar el lloguer.

Amos Tutuola, El bevedor de vi de palma, trad. Emili Olcina, Laertes, 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Seguidors