Només el ruc mira el dit que assenyala la lluna

No he llegit el llibre: no opino sobre el llibre, sinó sobre l'espectacle. I quina angoixa, tu, quin mal de panxa, quin laberint de contradiccions, perquè, potser no em dedico jo mateix a promocionar llibres? Sí, entre d'altres coses em dedico a mirar de vendre llibres, per tant, és fàcil que, més que en la lluna, em plagui centrar la meva atenció en mirar el dit que apunta la  lluna, per veure com ho fa, per admirar les tècniques de qui utilitza el seu dit per vendre la lluna i aconsegueixi que la gent es quedi paralitzada de goig un instant davant la bellesa objectiva de la lluna, però només un instant perquè després cal que l'espectador adquireixi la lluna. Aleshores, havent estudiat les tècniques de qui apunta la lluna, mirar de subvertir les mateixes, potser per adaptar les tècniques del geni que apunta la lluna a la meva realitat antieconòmica. S'entén, això? Es pot entendre que no he llegit el llibre i que per tant no opino sobre el llibre i que no desitjo parlar malament del llibre ni del seu autor? S'entén? Ho tornaré a escriure: No he llegit el llibre, no opino ni em puc permetre opinar sobre el llibre atès que no he llegit el llibre i seria un delicte voler fer-ho i seria un delicte que per culpa d'aquest escrit angoixat algú deixés de voler llegir-se el llibre, em sentiria molt malament, de veritat, amb enorme franquesa i el cor a la mà.   

I verge santa si sóc conscient que entro en un terreny summament perillós, perquè qui em diu que el dia de demà no seré jo qui hagi de portar una promoció d'una catedral semblant al llibre que, per déu, no m'he llegit i per tant no és objecte d'aquest terrible escrit? M'omple de terror. Així doncs no parlo ni tan sols del dit que apunta la lluna, sinó dels ulls que miren el dit que apunta la lluna. Però això és terrible! Des de la meva posició és una temeritat, maleït sigui, és lleig com un pecat! És com trencar una mena de llei no escrita, imperdonable, en la meva posició! Però si no ho dic esclato, perquè en el fons detesto profundament l'artifici que és el màrqueting, i m'omple de tristesa veure que la gent segueix guiant-se pel màrqueting, que és una de les feines que em toca fer a mi, carat, quina ironia del destí malvat, jo que comprenc des del primer dia que l'únic màrqueting veritable, pur i autèntic és el boca orella, que el millor agent de marqueting és la veïna o el col·lega o la verdulera del mercat que et diu: redéu, jo SÍ m'he llegit el llibre i t'asseguro que val la pena, creu-me, perquè la veïna o el col·lega o  la verdulera del mercat no tenen cap interès que s'interposi entre tu i el llibre, ells no han de vendre diaris, ni omplir facebooks, ni generar TT's, ni res d'això, ells són purs com la lluna mateixa, com la literatura, com la bona literatura, que no requereix d'estratègies de màrqueting sinó de TEMPS, és per això que em trobo més còmode senyalant llunes que no tenen res a veure amb el meu pa de cada dia, llunes que han editat altres editorials, a les quals sens dubte els hi fas un enorme favor, però no importa, perquè tu parles del llibre, no pas de la gent que hi ha rere el llibre, em sento més pur i més autèntic parlant de llunes alienes, no sé si se'm pot comprendre o què, perquè, per bé o per mal, em consolo pensant que el lector és intel·ligent i no es deixarà guiar pel màrqueting interessat, el marqueting corporatiu o l'onada massiva d'elogis periodístics que gairebé t'obliguen a comprar el llibre, perquè el lector intel·ligent és el lector crític i curiós, capaç d'aventurar-se en lectures que potser han passat desapercebudes o que no tenen perquè passar desapercebudes, però a qui no li cal que el peixin i el dirigeixin cap a la lluna, atès que no li fa por equivocar-se i, si per fortuna el lector intel·ligent és curiós i a sobre és prescriptor de llibres, doncs oli en un llum, perquè això vol dir que vivim en l'era dels blogs i els truiters i tot plegat i que tothom pot fer sentir la seva veu i no només uns quants que potser entenen la literatura d'una manera diametralment oposada a tal i com la entens tu, sense que això signifiqui res més que això, que sou diferents i prou, i això també significa que aquest país no és un país d'Un sol Poeta, d'Un sol Escriptor o d'Una sola Banda de Música, i dic tot això sense haver llegit ni tan sols adquirit el llibre del que tothom parla, i que estic segur que no necessita aquesta campanya de focs d'artifici que només necessiten els llibres mediocres que han costat una pasta. I que déu em perdoni per haver escrit això que acabo d'escriure. La lluna és prou bonica per si sola. Massa llums la desllueixen.