7/9/10

Göreme

Miro amb melangia la terra pelada que avança rere la finestra de la furgoneta dels Segrestadors Turístics i m'aferro a la idea ombrívola que era l'objectiu d'aquest viatge. Mai no em vaig esforçar a concretar-la, i ara sembla massa tard. No obstant això, que no hagi pogut concretar formalment el meu desig i ara avanci a les palpentes no vol dir que aquest desig no bategui, latent, dintre meu. Quasi és un fruit madur, ho noto, aviat em serà revelat i podré actuar en conseqüència.

Perill: Entre els altres ostatges —quatre italians, sis Vírgenes Suicidas xilenes, una parella de joves magnats russos i una parella lèsbica espanyola—, m'hi trobo bé. Em fan companyia i exercito les cordes vocals. És la perniciosa Síndrome d'Estocolm, castració de tot sentit crític, n'estic segur. És la Gran Paradoxa del Turisme Organitzat: coneixeràs gent de tot el món excepte els legítims habitants d'aquesta terra, sigui aquesta la que sigui. Saben-t'ho, no em relaxaré ni un moment i la meva mirada serà sempre inescrutable, amb les parpelles mig tancades i els braços creuats. Els malvats, inexplicablement, no ens han privat del sentit de la vista i començo a memoritzar rutes per a la fuga. Tot segueix una mena de pla establert, i la roda del meu destí gira lentament i pesada contra la muralla de vidre blindat que han posat entre la realitat sense edulcurants i jo.

Observo, analitzo pacientment. Cada cert temps, els integrants del comando obren la porta lateral i ens deixen estirar les cames i observar prepucis petrificats. Tampoc ens han requisat les càmeres de fer fotos, les quals utilitzem abastament, amb fervor sunnita. Mirin: prepucis de pedra, habitacles i esglèsies semiclandestines tallades a la roca, traces gaudinianes, camell.










Són paratges exquisits, certament... ¿per què, doncs, el meu esperit mostra disconformitat? Ah, infeliç, si ho sabessis actuaries ara mateix! Però calla, és quan els Organitzats paren el motor davant d'una suposada cooperativa local que manufactura catifes que ens volen vendre en euros/dòlars que l'Enemic mostra la seva fortalesa organitzativa i pots comprendre l'autèntic abast de la seva infal·lible Organització Lúdica. El Mal s'estén al meu davant de la mateixa manera que aquest senyor repentinat juga a estendre una autèntica catifa de doble nus feta a mà per camperola de la regió com si estigués donant forma a una pizza o l'altre dóna voltes a un trasto que serveix per fer ceràmica de la regió. Tot lliga, ets un producte que llisca sobre una cadena turístico-fordiana (Henry Ford: Any customer can have a car painted any color that he wants so long as it is black), despersonalitzat, lobotomitzat, ets un producte global, la quinta columna del postcapitalisme amable, l'opi britànic pel poble xinès, l'hamburguesa del McDonald's de la dieta mediterrània. Ets el pa d'avui i la gana de demà.

A l'acabar el Tour del segon dia, en un moment de distracció, saltes de la furgoneta i fas una tombarella acrobàtica davant l'admiració dels teus companys segrestats, que ni s'amotinen ni es deixen d'amotinar i et saluden amb la mà i et demanen si tens facebook. Abans de córrer com un boig et gires i somrius a les Vírgenes Suicidas (vint anyets, rossetes, universitàries, celles prominents en els sis casos). Corres com un boig cap a una companyia Còmplice del Sistema Però Tanmateix Corrupte que lloga motocicletes a éssers individuals. Regateges en va, només et rebaixen quatre duros i sospiten de tu (et demanen insistentment el nom del teu hostal aquí a Göreme, per què, per què?), arrenques a gran velocitat sobre la motocicleta de miserable cilindrada i aparques al peu de la muntanya més alta, t'agafes dels genolls i corres cap al cim on ningú mai podrà trobar-te, t'asseus sota una flamejant i solitària bandera turca, t'encens un cigarret i observes la capritxosa Capadòcia, a qui li ets perfectament igual. Però tu ara comences a ser lliure. Ets un estaquirot lliure, tu ho has volgut, sagal, ara veuràs. El vent escombra crides a l'oració que venen de Göreme i d'Uçhisar. Escures el teu cigarret. Un lleuger calfred et recorre l'espinada. A la moto no li funcionen els fars.




IMATGES EN MOVIMENT LLEUGERAMENT RELACIONADES AMB TOT PLEGAT



1 comentari:

  1. L'infern és ple de prepucis i turistes. I està a la terra.

    ResponElimina

Seguidors