Göreme-Kayseri

OK. La llibertat no és gratis. OK. Vagarejar pel carrer únic de Göreme durant nou hores amb tots els seus minuts i els seus segons ha resultat enutjós i fatigant, un preu que calia pagar. L'hostaler, Còmplice Lúdic dels Dolents, m'ha volgut enganyar però no ho ha aconseguit però això m'ha fet perdre un dia sencer. ¿Però qui es podia creure que sortís un autocar de Göreme al matí fins a un llogaret que no existeix ni al mapa d'escala 1:2000 que he estudiat en aquella oficina de la companyia d'autocars on ningú havia sentit a parlar mai d'aquell llogaret i que d'allà es pogués accedir a Nemrut mitjançant un altre autocar? Ningú, clar, ningú. Només m'ho vaig creure jo. Ahir, amb la meva recent estrenada llibertat vaig recollir amb la motocicleta de poca cilindrada a la petita Julie, ciutadana francesa No Organitzada, vint anys, universitària, valenta viatgera solitària. Vol anar caminant a la Red Walley i jo li dic que és boja si hi vol anar a peu. El millor que pots fer és deixar-te segrestar per un Comando Turístic, demà, que et portarà als Llocs Habituals. Jo en torno, precisament, de la Red Walley i ara em dirigeixo a la inexplorada Love Walley. Si vols t'hi porto. Ella accepta. Vall de molt difícil accés, on cap Comando Turístic gosa portar als seus ostatges. Vall fantasma, alliberada de Guies Turístics i per tant no preparada per acollir Ostatges. En cinc hores d'excursió només trobem dos éssers humans No Organitzats provinents, com no podria ser d'altre manera, del País Basc. Al final del camí ple de males herbes, fal·lus petrificats notables per la seva verticalitat i longitud. Abans d'això només havia pogut admirar prepucis de pedra, de molt bella factura, però prepucis al cap i a la fi, no pas fal·lus erectes i majestuosos, esclatants. Aquests.

He estat noble amb la petita Julie i l'he tornat incorrupte al poble i ella m'ha pagat la gasolina i m'ha deixat consultar la seva Lonely Planet. Ambdós ens hem guiat per les mil·lenàries lleis del viatger, consistents en deixar-se caure d'esquena confiant que algú o altre et recollirà abans d'impactar contra el terra i que aquest algú no et violarà ni et robarà ni et putejarà. Adéu, petita Julie, que els vents et siguin favorables. Jo em dirigeixo a Nemrut i tu a Urfa. Gràcies a la seva Lonely Planet descobreixo la veritable ruta adequada pels meus interessos: 1)Göreme-Kayseri 2)Kayseri-Kahta. Mil hores de viatge. De moment, demà, nou hores amb tots els seus minuts i segons tirat com un gos a l'únic carrer de Göreme intentant consumir zero lires turques. Esclau sóc, uho-ho, de la meva llibertat.

Ara jo som demà i després de nou hores i lectura de Rei Lear + Macbeth s'acosta el meu autocar, que arriba tard, carregat de fidels de l'Islam. El meu seient l'ocupa un fidel de l'Islam, a qui reallotgen al lloc del copilot fins a Kayseri. PRIMERA SENYAL INQUIETANT D'OVERBOOKING. El meu acompanyant, un altre ancià fidel de l'Islam i amic del reallotjat, tracta de mirar-me amb simpatia però el pobre no pot. Ara estira els braços i posa les seves mans obertes a la part posterior del reposacaps del seient del davant i reclina el seu tors repetidament. Li ha arribat l'hora del medicament místic prescrit per Mahoma i l'enganxa en plena ruta, ¿però això representa cap impediment pels nobles seguidors dels preceptes de l'Islam? En absolut. Doblego El País que m'he comprat per matar el temps a Göreme i fer baixar tanta tragèdia shakespeariana: trobo obscè llegir-me les pàgines de contactes —l'únic apartat que em faltava per llegir del diari després de les nou hores amb els seus corresponents minuts i segons tirat a Göreme— mentre el vell es vincla i revincla sobre el reposacaps del veí pregant a l'Únic Déu Al·là del qual Mahoma n'és profeta. Giro el cap contra la finestra, avergonyit per la meva manca absoluta de fe i comprovo que la bellesa de la Capadòcia és humil abans i després de les valls encantades de Göreme i pobles del costat. Bellesa bíblica que els insensibles no dubtarien d'adjectivar d'avorrida, i els cretins d'avorridíssima. Cau el sol sobre la carretera. Sota el cel de color violeta arribem a la descomunal terminal d'autobusos de la ciutat de Kayseri. Por-Pànic-Incertesa-Redempció.