25/4/10

No importa

D'alguna manera s'ha reconciliat amb el món festejant -o pensant que festeja- les dones que creu que s'ho mereixen, sense esperar-ne cap resposta, per pur plaer de fer el bé i dir coses admirables i agosarades. Són mostres gratuïtes d'amor, que no costen res. Com donar foc. Són les esperances dipositades en un dècim de loteria, és el coi de primavera. L'optimisme.



Publicat per a les

4 comentaris:

  1. Allau25 d’abril del 2010, a les 10:56

    Bé, progressa adequadament.

    I El Cobrador va caure per Sant Jordi.

    ResponElimina
  2. L'artista abans conegut com Subal Quinina26 d’abril del 2010, a les 10:11

    Doncs espero que El cobrador li agradi, quan el llegeixi. Moltes gràcies. Ordre i progrés i salut.

    ResponElimina
  3. Ester26 d’abril del 2010, a les 13:35

    l'esperança és la cosa que ens mou, encara que no fumi

    ResponElimina
  4. L'artista abans conegut com Subal Quinina26 d’abril del 2010, a les 13:53

    Si fuma, molt millor, Ester!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Seguidors