Mentre fumaven han divisat el primer cas de dona sobre bicicleta de la primavera, aquella nefasta estació de l'any. L'Abans és molt sensible a les dones que van en bici, i tanta bellesa li ha proporcionat uns segons de distracció, però també un seguit d'urgències que abans no sentia. Aquestes urgències que abans no sentia han convocat, al seu torn, un malestar general cíclic i antic.
Per fugir de l'abisme que es dibuixa sota els seus peus cada cop que pensa en l'amor, ha decidit pensar molt en Albània. Albània com a concepte, Albània i la metafísica albanesa. Albània, dones amb bigoti. Albània i Mercedes robats. Albània i ultraviolència de màfia local. Albània, Cornellà d'Europa. Albània un diumenge a la tarda i tot tancat. Albània, fems i totxana. Albània i mausoleus socialistes abandonats. Albània i cinc búnquers per habitant. Albània i la tracció animal. Albània i el seu mediocre paper en l'esport. Albània i gitanos tocant un casio. Albània i els xandalls. Albània i la Rucca Presidenti George W. Bush. Albània, pàtria dels albanesos. Albània i l'ex-marxisme leninisme cutre i pop. Albània i la tirania en forma de blocs de pisos. Albània i metacrilat i uralita.
En què és superlativa, Albània? En res, al contrari que la primavera. Tot ha de ser molt avorrit, a Albània. Deuen haver-hi moltes bicicletes, això sí. Bicicletes i rucs de càrrega. Malgrat tot, Albània. Albània i els seus cotxes de llauna. Albània, tu i jo. Què hi dius, Albania. Amb tu, qui recorda la primavera.
Nota. El meu cap tenia una vella obsessió. Volia editar una guia d'Albània, aquell país. Feia anys que ho desitjava, però tots els nostres escriptors de guies reien i deien en veu alta Albania? Doncs ara ja la té. Felicitats, jefe.
Albània, Cornellà d'Europa?
ResponEliminaPotser prefereix Albània "Sant Cugat d'Europa"?
ResponEliminaho dic per Cornellà....més que per Albània...no sé si la comparació és molt feliç...
ResponEliminaRes en aquest blog és molt feliç... Jo mateix visc en un lloc que m'agrada anomenar Fastigosa.
ResponEliminaNo es posi pedres al fetge amb la comparació, no en treurà res.
No és veritat, el post de Paris i Bolaño va ser feliç. Se'l veia tendre.
ResponEliminaennuvolat perquè potser la comparació ha grinyolat una mica, potser desubicada en el temps, de la tradició quinqui "ochentera" que ja s'ha superat. Ara Cornellà no deixa de ser un suburbi de Barcelona que es viu bé o malament. Però bé, és només una apreciació que segons la sensibilitat, edat de cadascú pot variar. Cel·lebro la guia d'Albania.
ResponEliminaProposo un volt per Cornellà... en bicicleta? hahahahahaha!
ResponEliminaen bici és més sostenible però jo m'estimo més un Seat Ritmo naranjito...Carlos Peramo, Kiko Amat haurien de dir la seva...
ResponEliminaEi Art! Així què? No respon a la meva proposta?
ResponEliminabenvolgut Anònim: demà he d'anar a Cornellà, precisament. Amb centenars de llibres. En cotxe. En cap de setmana. Les bicicletes, en el meu cas, les prefereixo estàtiques.
ResponEliminaLlàstima, segur que hagués estat divertit ;-)
ResponEliminaEns ho passarem millor aquí. Pot venir anònimament.
ResponEliminaQuè tal la presentació del llibre del Fonseca? Per cert, com veu les crítiques als editors de Bolaño per treure ara llibres de qualitat discutible? Està d'acord? M'agradaria saber sincerament la seva opinió.
ResponEliminaLa presentació va anar molt bé. Vam descobrir una nova veu molt potent, la de la Joana, una bellíssima noia lisboeta i vaig fer noves amistats. Bé.
ResponEliminaSobre aquesta controvèrsia que vostè apunta: no he sentit aquestes crítiques, perquè evito llegir-ne més, de Bolaño. Però de totes maneres no les comparteixo: El Tercer Reich em sembla una novel·la molt bona, que em va fer retrobar amb el mestre B. El secreto del mal, llibre de relats també pòstum, segueix la línia magistral del Bolaño relatista, etc...
La presentació va anar molt bé. Vam descobrir una nova veu molt potent, la de la Joana, una bellíssima noia lisboeta i vaig fer noves amistats. Bé.
ResponEliminaSobre aquesta controvèrsia que vostè apunta: no he sentit aquestes crítiques, perquè evito llegir-ne més, de Bolaño. Però de totes maneres no les comparteixo: El Tercer Reich em sembla una novel·la molt bona, que em va fer retrobar amb el mestre B. El secreto del mal, llibre de relats també pòstum, segueix la línia magistral del Bolaño relatista, etc...