7/3/10

El post més important

Y no olvidéis que el torturador es un funcionario, que el dictador es un funcionario... burócratas armados que pierden su empleo si no cumplen con eficiencia su tarea. Eso y nada más que eso, no son monstruos extraordinarios, no vamos a regalarles esa grandeza!!

Albert Pla, Fermin Muguruza, Veintegenarios




A l'Art se li ha acabat el tabac i a fora plou i la nit cau com una condemna sobre Fastigosa, però aquesta nit l'Art s'ha imposat una missió: cal que aquesta nit escrigui el post més important.

Cal, no obstant, aconseguir el to adequat; allunyat d'una nostàlgia encara prematura, lluny també de la ira a punt de desfermar-se. Ara per ara, cal moure's amb prudència pel pantanós terreny de la conjectura. La nostra sort corre a les palpentes pel laberint de l'expedient administratiu: la trista, la indigna, l'absurda espera. L'Art s'encén ara un cigarret imaginari, es passeja pels metres quadrats de casa seva amb impaciència. Potser hauria d'expressar la vital importància que revesteix per a ell l'O.R.I.N.A.L., però corre el risc inassumible de mariconejar i despertar la compassió caritativa que ell detesta, caure en l'anècdota personal.

Cal pensar amb clarividència: hem d'elevar l'expedient O.R.I.N.A.L. a les esferes polítiques, prendre l'expedient de les mans blanques i fines del mediocre funcionariat que per ara guia el nostre destí i plantar-lo davant de les ridícules autoritats que ens governen, per vergonya seva. Coneixem els mecanismes, coneixem l'ànima humana. La humiliació és el més eficaç dels verins, i la humiliació va lligada al verb, i el verb és la pàtria dels poetes. Cal administrar aquest poder amb cura, vessar-lo en el moment adequat. No ha arribat encara aquest moment. Cal mostrar només la poteta. I si la poteta no funciona, caldrà invocar a la Justícia Poètica, implacable, cega i enfollida. Sabem a quines portes cal picar: televisió, ràdio, premsa, blogs, facebook, urnes.

Un missatge per a tu, Hereu: no deixarem que facis les nostres vides més mediocres del que ja són. No deixarem mai que ens toquis l'O.R.I.N.A.L. Corres el risc que els pixats se't caiguin a sobre. Dues setmanes sense O.R.I.N.A.L. són dues setmanes de bufetes plenes.

6 comentaris:

  1. Art: vosté es que és un punyetero mentalista! un vident que em llegeix cada una de les dues maltractades neurones que em queden!
    Salut! i que ben aviat puguem intercanviar entre birres els posts incendiaris que s'hagin quedat al tinter!

    ResponElimina
  2. Quirky, tens aquest blog i a qui l'escriu a la teva plena disposició, ara i sempre. Salut i ORINAL!

    ResponElimina

Seguidors