Esdeveniments extraordinaris

El capità li oferí un cigarret, com a senyal que la conversa no havia de ser oficial. Va dir:

—S’acosta cap d’any. Malauradament, és indefugible. O sigui, que al quarter hi haurà borratxera general. I la borratxera comporta, inevitablement, esdeveniments extraordinaris… Si fessis un esforç i, tal com diuen, fessis servir la teva influència… Parla’n amb en Balodis, en Vólikov… Bé, és clar, i amb en Petrov. La tesi principal és: beu, però amb mesura. No beure en absolut seria massa. Això, tal com diuen, seria una utopia antimarxista. Sàpigues quina és la teva mesura… La zona aquí al costat, les armes personals, ja ho entens…

Dovlàtov, Sergei.

La zona, trad. Miquel Cabal. LaBreu, 2009

Aquest any Nou: ha caigut moltes vegades, tantes com cops s'ha hagut d'aixecar. Ha observat una paret nua de color nevera buida tirat sobre un sofà durant excessives llunes. Un dia va cobrir el cony de paret amb un cobrellit de colors vius i ondulants i, que el pengin ara mateix, allò va salvar-li la vida. Ha donat el cor a qui no el volia en diverses ocasions. Ara diu que ha deixat de creure en l'amor: sense rancor, però sense contemplacions. Un dia va decidir posar fil musical al seu Univers Interior en Flames i va descobrir el jazz. Ha viscut la contradicció de ser feliç i sentir-se un autèntic desgraciat al mateix temps. Va ser quan va sortir el Dovlàtov. El dia de la presentació li va escriure una carta que va llegir davant de tothom. Ha suat sang, però diu que ha valgut la pena. Ha descobert que l'odi, invariablement, té forma d'agent literària. Ha après a paladejar paraules estrangeres com pikapolonica i gute nach. S'ha emborratxat. Ha descobert la grandesa d'algunes dones, i la baixesa d'algunes altres. També ell s'ha comportat amb grandesa. I amb baixesa. Un dia va agafar el cotxe i va fugir. Un altre dia va assolir la il·luminació i ho va entendre tot. Li van venir ganes de plorar i es va sentir bé. Quan ho va haver apuntat tot, va poder escriure altra vegada. Ha après a escriure per dins. Un dia va tenir un cop de sort. Un altre se li va caure el món a sobre. Una noia desconeguda li va dir: em posa com escrius, i allò va ser una victòria. Ha estudiat la relació simbiòtica entre la bicicleta i la dona. El seu equip ha guanyat molts trofeus. Ha escrit algun post que estava bé. Van enviar-li un mail escrit en anglès que conserva amb orgull. Diu que potser l'emmarcarà. Ha après a gaudir dels èxits amb discreció. Els fracassos no li fan tanta por. Ha decidit plantar cara als imbècils i als cretins. Estima als seus amics més del que ells es pensen. Diu Pierre Rosenstiehl que "resoldre" el laberint significa explorar-lo en la seva totalitat.