Chet Baker és el seu amic (o el cadàver que canta)

«un cadàver que canta» Village Voice

«cabra marcida» The Wall Street Journal

«relíquia demacrada, desdentegada i balbucejant, a un pas de la mort cerebral» Los Angeles Times

«heroinòman indigne de confiança que es fa el ruc» The New York Post

Perles aparegudes en vida de Chet Baker

Escolta Chet Baker, aquesta tarda de contrast impossible. En Chet apaivaga els seus sentits, el fa sentir gat. Als gats tot els hi importa més aviat poc. Li agradaria poder parlar de jazz amb propietat, però se sap força incapaç. Ho prova: al cap i a la fi ho fa en un blog, no té cap importància.

Chet Baker era un personatge força curiós, la seva música contradictòria amb la seva vida, i la seva música, contradictòria amb les seves lletres. La música suggereix una estranya sensació de tristesa, o millor, de ferotge nostàlgia. Les seves lletres, en canvi, no semblen reflexar aquests sentiments, sinó que un s'imagina una bella tarda banyada de llum rogenca d'alguna barriada de L.A., l'artista i alguna amant asseguts en una escala d'un portal veient com els nens juguen amb una boca d'incendis i els cotxes transiten amb desgana. Fent plans de mentida. Fer plans. Ha de ser fantàstic. Tot això és mentida, ell ho sap. En Chet era un personatge torturat, un malparit admirable.

En Chet era addicte a l'heroïna. Sembla que els grans músics de jazz o bé eren grans consumidors de drogues o bé proxenetes, i no obstant: el seu art, el seu art esplendorós i radiant. Va passar temporades a la trena arreu d'Europa, com qui diu. Li agrada saber que quan va sortir d'entre reixes va celebrar el seu retorn amb un disc anomenat Chet is Back! És un preciós títol per a un disc, troba. Una celebració, la llibertat! De nou, fa volar la imaginació: amics desvagats de Baker asseguts en un portal d'una barriada de L.A., fumant coca, bevent d'una bossa de paper, la llum vermella del crepuscle banyant-ho tot, i una ombra treu el cap d'una cantonada.

—No pot ser, si és en Chet!

—Sí, tio: he tornat! 'Nem a tocar!

Chet Baker va morir l'any 1988, al sortir volant d'una finestra de la tercera planta de l'hotel Prins Hendrik, Amsterdam, carregadet de cavall i de farlopa. Anys abans, sembla que algú li va partir la boca, cosa terrible, per a un trompetista, és com trencar-li les mans a un guitarrista. Chet, Chet, quin element. Déu el tingui a la seva glòria.