Creu que podia haver tingut una vida més feliç?

No sense haver estat algú altre

Philip Larkin, Finestrals

LaBreu, 2009, Trad. Marcel Riera

Enfila cap a la platja, sol com d'habitud, tants amics i ell camina sempre alone cap a la zona, aquell abocador de gent que pasta sota el sol, la repugnància i el tedi i la tristor el fan sortir de casa i llançar-se a l'infern, aquell infern antany d'uralita i de maó i gitanada dels cinquanta i seixanta i setanta i vuitanta, ara la gitanada parla en anglès alemany txec francès, hi va perquè a casa es mor d'angoixa i no està disposat a suïcidar-se dia sí dia també i pren la Línia Groga i fa el cor fort i desapareix entre el turisme de masses i se li'n fot ser l'únic estranger, l'únic que no està content i l'únic que no sap viure: fa veure que sí en sap i enfila sol cap a la platja, aquella extensió de terreny sense arbres ni ocells ni vida, un cony de desert infestat de rates, i a les entranyes de la terra pensa en el vers somiat on ella fa l'amor amb algú altre i tot el pis està encés i ell mira les ombres des del portal i decideix fondre's en la nit i marxar sense mirar enrere, ja sap d'on surt aquest vers, una mica de Dylan i unes dosis de Fonollosa, una cosa així: I ain't sayin' you treated me unkind / You could have done better but I don't mind / You just kinda wasted my precious time / But don't think twice, it's all right i Y no coincide amar con ser amado. / Por eso hay que obligarse a huir a tiempo / del amor cuando aflora o apartarse / si es muy fuerte el deseo hacia la chica / Cuesta. Es muy duro a veces. Mas se vence / si al principio se intenta. Hay que buscar / placer en cuerpos fáciles y luego / proseguir con el mundo de las cosas, però era un somni i ell per fortuna ja no el recorda, però el nota, el sent, el mastega, i surt del subsòl i veu que el sol és de sosa càustica i per això va amb aquelles ulleres fosques que són com una màscara, i camina i sua pels ulls i allà albira la massa repugnant, i en ella es disoldrà perquè és la millor manera de desapàreixer, entre aquells mamífers desvagats i no mira tan sols d'agafar un lloc tranquil perquè a Fastigosa tal lloc no existeix, mai no ha existit i mai no existirà però no s'arronsa i quan trepitja la sorra no camina ni dos metres, i es deixa allà, lluny del mar, tan lluny com pot de l'aigua, i obre un llibre i veu a una noia també sola que es despulla davant seu, primer la samarreta i després els pantalons i després el sostenidor del banyador i té una pits prou bonics i estàtics però què hi farem i ell segueix llegint i quan l'esquena amenaça de trencar-se deixa el llibre i mira directament al sol empastifat de núvols baixos, de núvols en descomposició i aleshores el sol és una esfera perfecta de blanc esmorteït, una lluna plena, els núvols van a morir al nord i el sol sempre a ponent i les velocitats creuades de l'astre i els cúmuls que es desintegren el distreuen una mica, la noia és bruna bella i solitària, però se li'n fot i llegeix més capítols sota el sol i fuma un total de quatre cigarrets sense beure res fumar a la platja és emmetzinar-se el doble, o sigui que se n'ha fumat vuit i al costat de la noia bruna i nua hi ha una parella catalana que parla amb accent de comarques, i el to dels catalans que se li fot aquí al cervell i no el deixa viure i no el deixa llegir en pau, deixeu-lo en pau, recony, que no veieu que llegeix, però ell sap que no és pas culpa d'ells sinó seva d'haver vingut a la zona, i els catalans parlen de coses absurdes, i ell és un imbécil integral i ella bé l'aguanta amb estoïcisme, que és una manera d'estimar, o potser no és estoïcisme, sinó que la gent en general és així. El llibre parla del Líban en runes i de gent morta en estat de descomposició que ningú recull i de alojar balas en la cabeza de críos de diez años. Bé. La noia bruna i nua es deixa mirar per tothom: el vell, la jove catalana, el jove català que l'acompanya, el gos, el nen que sempre plora, el moro de les cocacoles: ella decideix anar a fer un bany, s'aixeca i gira el coll per mirar-se el cul, desenganxa el tanga del seu cos per veure si el sol ha fet la seva feina i es mira orgullosa els pits que suen i mou el cul tractant d'hipnotitzar i desapareix entre la gentada. Ell ja en té prou de no trobar solucions i marxa en direcció oposada.