Sense èmfasi

A Abans Conegut li va tremolar el pols al llegir el famós especial sobre Agota Kristof que va publicar El País el febrer de 2007, per dos motius:

[...] Con todo, "Un relato autobiográfico" es el subtítulo de La analfabeta, el libro que hace dos años apareció en Suiza y que la editorial Obelisco acaba de publicar en España. Allí la escritora cuenta sin adornos su propia historia en ochenta páginas, pero el resultado no le convence. "Me equivoqué al publicar esos textos [L'analfabeta, Laertes, 2005]. Es una recopilación de narraciones que, hace años, mandaba a una revista en alemán de Zúrich. No tienen ningún valor. Son redacciones escolares. ¿Por qué las publiqué? Entonces porque necesitaba el dinero. Ahora porque se empeñó el editor suizo. Estaban en el archivo del Estado, en Berna. Allí mandé todos mis papeles. A mí me daba igual. De todos modos, no hay quien entienda nada. Mi editor francés no lo quiso y en Alemania le dieron el premio de los críticos. Diez mil euros. No fui a recogerlos"

Primer L'Art es va estremir quan va comprovar que no es mencionava enlloc que el març de 2005 va sortir l'edició catalana, i després quasi arrenca a plorar quan la Kristof declara que es va equivocar al publicar L'Analfabeta. S'ha de tenir pebrots, va pensar, ferit dintre seu, el Conegut Com. Malgrat el seu dolor, va continuar parlant bé del llibre pels puestus. Venent L'Analfabeta, senyors, es lliga. No li facin dir el per què d'aital fenomen, doncs no ho sap ni ho vol saber. Però el cas és que dels moments divertits de vendre llibres l'Art sempre es recorda fent de peixetera venent en una escola d'estiu per a professors que necessiten punts per les oposicions, recomanant el llibre a discreció a totes les clientes, sense remordiments, a sac, i també recorda com d'afalagades se sentien elles, i com algunes d'elles tornaven l'endemà amb aquella mirada de satisfacció i etern agraïment al camell que les havia subministrat el verí... I la Kristof, tot d'un plegat i fent un badall, estigmatitza sense contemplacions la seva pròpia analfabeta des d'una butaca i des del fons d'un vas de ginebra. S'ha de tenir pebrots, quina mala llet, es repeteix ara l'Artista. Però en el fons aquesta actitud ja li va agradar, malgrat que no la va entendre fins un parell d'anys després. L'Artista Abans Conegut aleshores es va arronsar d'espatlles i aviat s'oblidà del tema.

El desembre de 2008 Art va rebre una trucada d'una dona determinada a resoldre els serrells legals per poder portar a escena L'analfabeta. No va poder ajudar-la massa, de primeres: va haver de remetre-la a Zoé, editorial que no es caracteritza per la seva agilitat en les comunicacions. Amb tot, es va mostrar molt interessat en que aquesta obra arribés a bon port, i per aquelles casualitats, per aquelles dates va conèixer un altre escriptor suïs que passava per l'editorial, i que a més resultava ser amic de la Kristof. Ell va proveir de contactes fiables a l'Art, que després servirien a la companyia de teatre, i li va explicar algunes coses de la Kristof.

L'escriptor suïs parlava castellà amb correcció i li va explicar que el menyspreu i la humiliació havien planat molts anys sobre l'escriptora. Una vida familiar terrible, fosca, fastigosa, plena d'odi i menyspreu, menyspreu contra l'ofici d'escriure —un ofici paràsit, li deien a casa— i ella allà, escrivint, com un roure que no es torça. I evidentment l'alcohol. I aleshores sembla que l'Art entén a la Kristof, i entén que els lectors la trobin magnífica i brutal però també que sentin una compassió plena d'admiració... i de por. Por. Por a ser com ella. Por. Por a tenir una vida remotament semblant a la seva. Por. Por al sacrifici, a la venjança i a la obcecació, quan aquestes no solucionen res de res. Quan Kristof es despenja declarant que la literatura ja no li interessa o que no creu en els sentiments... l'Art pensa que hi ha escriptors que confien en la Literatura per abocar les seves penes i ressentiments, cercant una mena de pau, o una venjança... busquen en la literatura un instrument salvador. Però ja saben la dita popular: la vida no és una puta novel·la, i la literatura no soluciona res de res. Ves a saber si Kristof ha buscat mai alguna salvació en la literatura, o simplement estava obeint cegament una crida superior a ella i a la guerra i a l'exili i a la fàbrica i al marit i a les llengües estranyes i enemigues. Possiblement ella havia d'escriure i punt. Potser del que s'admira l'Art és de la gestió de la solitud, el menyspreu a l'èxit i la popularitat, i el perpetu sentiment d'estrangeria d'aquesta escriptora, que en la seva opinió és una de les millors escriptores vives que hi ha.

L'analfabeta és sense cap mena de dubte la cosa més autobiogràfica que s'ha publicat de la Kristof en aquest país. Potser sigui, fins i tot, la cosa més amable de llegir, malgrat que el llibre conté tots els pòsits i pistes que permeten entendre les seves obres de ficció. És com una petita matriu que explica tota la seva altra obra. Havent-se llegit, però, Claus i Lucas, Ahir i No importa, és fàcil inferir que tota la obra de l'exiliada hongaresa gravita sobre ella mateixa, i que la seva ficció és particularment cruel a l'hora de reflexar la seva biografia amb o sense maquillatge, i d'una sinceritat gairebé pornogràfica quan es serveix de la literatura per expressar els seus deliris i fantasies (només cal llegir en clau biogràfica el primer relat de No importa; "El hacha"). Potser el que fa por i ens fa estremir de la literatura de la Kristof és la manca d'autocompassió, l'abisme d'autodestrucció, la absoluta incapacitat de mostrar sentiments pels seus personatges, una sinceritat cruel amb la vida i la terrible i brillant manca d'emfàsi amb què aborda totes les seves vivències o ficcions; i el que ens fa adorar aquesta autora són les seves solucions literàries, els jocs de miralls on es reflexen i difuminen les històries que s'apunten en l'Analfabeta, el seu destil·lat d'altíssima graduació, la seva manera d'estimar l'art (Claus i Lucas, Ahir, No importa, etc...) i menystenir la vida (L'analfabeta), com feien Lowry o Bernhard, o tants d'altres.

Divendres 24 de juliol i dissabte 25 de juliol, 21.00 hores

L’analfabeta, a partir del relat autobiogràfic d’Agota Kristof.

Cia. Horsdutemps

Direcció: Laura Batllori

Intèrpret: Eva Saumell i Olivella

Producció: Cia. Horsdutemps

Durada de l’espectacle: 50 minuts

c/ Nou de la Rambla,43

08001 Barcelona Tel. 93.441.22.80

informacio@ccdrassanes.cat

...i l'entrada és de franc...