«In fifteen seconds tu puta madre», diràs

A l'Albert Forns, que està que se surt, amb el seu putu blog

Arriba un punt que només et passa pel cap un Hammond B-3 i seure a la cadira de punxes deixa de ser un turment i surts al carrer no només per comprar tabac i vas pel carrer mossegant el filtre com feies abans i ja no les mires perquè no et cal i si truca alguna companyia telefònica elèctrica gas penges l'aparell sense odi sense rancor sense cap angúnia i tot és tan diàfan. A vegades sempre sortim disparats per una deflagració que ens escup a llocs insospitats no sense abans deixar d'arrossegar-nos com una guitarra elèctrica lligada al para-xocs d'un tot-terreny

que té la seva gràcia perquè és com un viatge però després cansa després et canses d'estar cansat i allà on t'ha deixat la furgoneta doncs bé, la vida fas, allà t'alces, allà t'espolses i allà t'encens un cigarret com sempre has fet i mires al voltant i veus que estàs recorrent el mateix laberint però aquest cop t'hi han instal·lat fil musical i dius, home, això està bé, això és una altra cosa! I diràs, calla, 'nem a estudiar alguna cosa inútil i començaràs a llegir de jazz i afusellaràs una frase zen de jazz ara mateix: In fifteen seconds, the difference between composition and improvisation is that in composition you have all the time you want to decide what to say in fifteen seconds, while in improvisation you have fifteen seconds i ara et diré que faràs quan hagis d'improvisar: t'encendràs un cigarret i te'l fumaràs sense dir res. I les tardes les passaràs amb aquell uruguaià tan lent de la llibreria que tu saps que avui s'ha exaltat solet pensant en un crític de jazz de la vella escola que el fa posar frenètic perquè és d'una facció jazzística oposada a la seva i tu de moment només saps que t'agrada el cool jazz de la costa oest malgrat que els dissenys de les caràtules dels vinils de la costa est siguin molt superiors als de la costa oest, i que trobes que el Hammond B-3 és una balena que et sobrevola, i poca cosa més saps, però la ignorància és una fase del coneixement molt feliç i productiva, ah, i aniràs a la exposició del cccb i al sortir et compraràs el catàleg a todo color perquè no tens memòria visual i vols saber per què aquell paio arrossega una Fender Stratocaster amplificada lligada a una furgoneta i resulta que el catàleg diu que l'any 1998 un negre anomenat James Byrd Jr. va ser lligat a una furgoneta i arrossegat around Texas la Lone Star fins que el negre va dir prou i va morir però va continuar essent arrossegat ad aeternum com qui diu, i resulta que el catàleg diu que l'any 1934 un negre anomenat Claude Neal va patir la mateixa sort, però a Florida, aquest cop a Florida. El paio de la guitarra es diu Christian Marclay, i és un artista suïs. D'altra banda, avui t'han comunicat que tens més motius per pensar que Star Trek es va avançar a la seva època, doncs t'han assegurat que els membres de l'Entreprise ja disposaven de l'E-books (dels collons) per a telecomunicar-se, el que passa és que nosaltres no compreníem.

L'E-Book d'Star Trek, multifuncional