L'eròtica de la bici

Els temps han canviat i ara ens fan fumar fora de l'edifici. Hem estipulat un ritme d'un cigarret/hora al carrer, amb la qual cosa puc observar la vida de manera regular. I què observa Le Petit Artista, al carrer? Doncs dones que van en bici. Les dones que van en bici resulten belles als ulls d'Artista. Totes. Arriba un punt en que el subjecte es pregunta si no són les formes de les bicis, amb els quadres lluents, i els radis lluents i el dring lluent dels timbres, les que fan asseverar a aquest teòric de la bellesa que les dones amb bicicleta són molt més dones que no pas les que utilitzen els peus per desplaçar-se. El cas és que qualsevol dona que es pugi a una bicicleta guanya uns enters als ulls de l'Artista Bla Bla Bla. Potser sigui el gest de les seves cares contra el vent, amb els ulls mig clucs, o les cuixes tenses... Qui ho pot saber!

Hi ha, emperò, una desagradable excepció a aquesta norma. L'excepció la conforma el grup de dones que no regulen correctament l'alçada del seient. No pot ser que moltes dones belles perdin de sobte l'atractiu per una desencertada decisió a l'hora de determinar l'alçada adequada del seient! ¿Que no veuen que les lleis de la dinàmica, la fçisica i la bellesa obliguen a estendre les cames en gairebé tota la seva totalitat, a l'hora d'empènyer els pedals?

Ara que s'acosta la primavera, L'Artista Abans Conegut convida a totes les dones del país a mesurar bé l'alçada dels seus seients. L'alçada del seient que L'Artista considera òptima és la que fa que, a l'hora de posar peu a terra, es faci de puntetes i procurant un lleu angle d'inclinació de la bicicleta. Tots hi sortirem guanyant.

Gràcies.