La platja

I després d'un parell de trucades, un oceà en calma es desplega dintre seu, i a la platja entròpica del seu pensament cau desmanegat el cos exhaust de l'Artista Abans Conegut. Cau i agita els braços en l'arena i mira al cel incorrupte. No té forces ni per buscar-se un cigarret. Ha trucat primer a la Pilar, la Impressora. Pilar mira d'allunyar els temors frenopàtics de l'Artista Vingut A Menys. L'Artista se sent ridícul: sempre buscant una mare. Com un pare primerenc davant la llevadora.

I la mare Pilar li diu al nen Quinina: «...és el nostre llibre, Quinina, nostre. Ara jo també me'l sento meu. Hi estarem a sobre per tal que no passi res». Aleshores és quan el jo mental de l'Artista Esdevingut Nen cau estès sobre la platja a la vora d'un oceà en calma i remena els braços en l'arena i té la feliç sensació d'haver estat plorant tot el dia sense motius. Aquell cos masegat per la plorera i la vergonya. I L'Artista pensa que no li vindria gens malament un martini d'anar per casa. Que es prepara.