L'Artista ex-Konnegut es desespera i té ganes de cridar en remolí, d'inventar-se una llengua pròpia irada, però no només: té ganes de cridar i fotre un cop de cap contra la pantalla de l'ordenador, i engrapar el telèfon i encastar-lo contra la vidriera fins travessar-la, ganes de mastegar el seu telèfon inalàmbric, fotre's el puny a la boca i mossegar i mossegar fins tastar el rovell de la seva pròpia sang, desbarrar-se, seccionar-se el taló d'Aquil·les amb una gillette. El procés de publicació d'un llibre és extenuant, llarg, penós, feixuc, desagraït. La clandestinitat dels Suïcides no fa sinó complicar, més encara, aquesta lamentable passió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada