27/2/09

Crònica sentimental d'un llibre anomenat La zona (I)

D'entrada, cal escriure, és clar. Després, cal continuar escrivint. Fins i tot quan el que s'escriu no interessa a ningú. Fins i tot quan es té la impressió que el que s'escriu no interessarà mai a ningú. Fins i tot quan els manuscrits d'amunteguen als calaixos i els deixes oblidats per escriure'n d'altres.

Agota Kristof, L'analfabeta, Laertes, 2005


2005

Laertes publica un llibret inspirador, L'analfabeta, d'Agota Kristof. Fa ben poc que Artista treballa en aquesta editorial, on mira de donar a conèixer les darreres novetats als mitjans de comunicació, amb èxit escàs. L'Artista estava carregat de por i d'esperances difuses, i no sabia com tractar als periodistes, membres selectes del Quart Poder. Els respectava com si fossin marquesos, els tractava amb exquisida educació, admiració!, escrivint mails molt llargs inútils, perquè la brevetat amb els periodistes és un must, implorant en silenci alguna resposta. En rebia molt poques. Potser cap. 

Un dia L'Artista de Promoció i Premsa va rebre un correu sorprenent d'Aida Segura, periodista que havia escrit una ressenya collonuda de L'analfabeta al diari Avui. La ressenya no només era excel·lent perquè parlava molt bé del llibre sinó perquè l'article estava molt ben escrit, perquè tenia alguna cosa espiritual, subjectiva i literària, alguna cosa que Artista Abans Conegut ara es veu incapaç de descriure perquè ha perdut alguna cosa i està estupefacte i ha desaprès a escriure bé.  

Cal suposar que aquest parell conservaven la fe i eren uns novells, perquè és inhabitual rebre informació dels mateixos periodistes sobre les ressenyes que escriuen. Encara és més inhabitual que un periodista es compri un llibre pel seu compte i en faci una crítica, com va fer l'Aida. Però quan tot això succeeix, ¿no és meravellós? Sí, sí que ho és. I per tant L'Artista Curull d'Alegria li envia un mail donant-li les gràcies, que Aida respon, i s'estableix una relació de camaraderia mileurista molt peculiar entre ells: parlen de literatura que els agrada, de llibres que no han llegit i es caguen en les professions que no fan treure la gana (les seves) i se senten bé; són amics de lletres i comparteixen un afectat sentit de decadència prussiana de la vida.

L'analfabeta és un llibre molt curiós perquè té el poder d'involucrar als lectors en divertides anècdotes. Un dia Artista fins i tot es va atrevir a enviar un correu promocionant aquest llibret a un blogger llibreter summament famós. L'Artista encara conserva la còpia d'aquell mail prehistòric, i la corresponent resposta. Ambdues fan riure. De tot això en fa quatre anys. Quatre... Redéu, quan de temps. Aviat en farà deu, i quinze i vint...

L'analfabeta d'Agota Kristof és el primer capítol d'una història molt llarga, la de la publicació de La zona, de Serguei Dovlàtov, llibre que s'està multiplicant i embalant en caixes ara mateix. Falten encara uns dies per a que La zona comenci a obrir el primer capítol d'alguna altra història que comença en alguna llibreria. Paciència, doncs, per a qui la vulgui escriure.

3 comentaris:

  1. pssst! senyor artista , i quan el podrem llegir?

    ResponElimina
  2. Benvolgut senyor Puig, Puix, en castellà. A partir de dilluns se li pot enviar per correu. per tenir-lo a les llibreries calculo encara uns dies...

    ResponElimina
  3. Wow quina alegria!! Diguim que he de fer per rebre'l per correu amic meu. De tota manera vull venir a la festa de presentació. Tinc ganes de retrobar-lo, i si s'escau deixar que el vodka envaeixi fins l'ultim racó dels nostres esperits. Salut!

    ResponElimina

Seguidors