23/3/09

El Piti de les Deu no funciona

Una setmana després, el Miracle del Piti de les Deu del Dilluns encara no s'ha materialitzat. El company de feina d'Artista, coneixedor que alguna cosa ha de passar a les deu, s'inquieta i el pressiona per a que desvetlli el seu secret, però Artista no pensa dir ni mu, i xucla el cigarret sense convicció.

Tanmateix, just quan l'Art escurava el seu Piti de les Deu, ha aparegut una noia en bicicleta escalant el seu carrer. La noia era preciosa, com hi ha món, i anava amb el seient perfectament cal·librat i la brisa la tractava bé i els seus rínxols castanys dansaven al ritme dels pedals. És a dir, la noia obeïa tots els cànons de bellesa possibles. Fins i tot pilotava una d'aquelles bicicletes de ciclisme de les d'abans, amb el manillar en forma de banya ondulada. Preciosa ella i preciosa la seva bici.

Artista ha pensat que bé podria acostar-se com un llamp i etzibar una puntada de peu als radis de la roda posterior de la bici, per tal de desestabilitzar el fràgil equilibri de la ciclista atractiva. La ciclista cauria al terra amb violència, i aleshores Artista correria cap a ella i li diria «Valga'm déu, que t'has fet mal? Deixa que t'ajudi», i estendria la seva mà cap a la víctima del ciclisme i la convidaria a passar a l'editorial per practicar-li les primeres cures, i la cuidaria durant uns quants anys.

Res d'això ha passat, clar. I és que l'Artista els dilluns se sent més pobre que mai... Pobre, pobre Artista Abans Conegut! I torna a la feina arrossegant miserablement els peus.

4 comentaris:

  1. Com que la meva jefa ho sap tot perquè treballa en una biblioteca (jo només sóc casc blau de la ONU reloaded en missió de pau a Cerdanyola) li he demanat si coneixia algun llibre que parlés del tema. Diu que ara no hi cau, però que ella faria això. La cito:

    "Aquest paio amb tant piti acabarà amb els pulmons necrosats i la qualitat de l'esperma li baixarà en picat. La xiqueta ja ha fet prou el paripé, perquè ja li va seguir la broma el primer camí quan la va aturar, tot i que se lii veia el plumero. Va venir cap a ell i ell que és una mica llosco no ho va guipar. Menys mandangues i compra-li flors o canta-li cançonetes o, en el seu defecte, lloga una tuna per quan passi amb la bici, directament. Si no es mor de vergonya i s'entera que va per ella, la té al bote. Però potser haurà de preparar el terreny, que si no vol anar de cara una cosa així no es guanya sense parar trampes."

    No sé. La meva jefa és una mica brusca i violenta, i de Tirant lo Blanc(h) pràcticament només recorda el "foc grec" (els còctels molotov d'aleshores, suposo que eren) i el paripé, però si et fa servei...

    ResponSuprimeix
  2. però si aconsegueix alguna cosa també ens ho explicarà, no? volem imatges!!!

    ResponSuprimeix
  3. Artista, els teus fans esperem notícies. Inventades, per descomptat.

    ResponSuprimeix

Seguidors