Una imagen muy hermosa, murmuró Joe
L'altre dia Artista Abans Conegut com Etcètera Etcètera va arreplegar els trepants i va fer via cap a la platja de Ciutat Fastigosa. Pràcticament no ho havia fet mai sol i a voluntat, però l'altre dia sí. Va pensar que podria llegir tot i fent bronzo, el pla sublim de beneficiar cos i esperit al mateix temps i sense fer esport.
L'Art Ab Con Com Sub Quin (من أساسها الاشتراكات الفرعية حول كيفية) va arreplegar un llibre que porta mesos llegint i assimilant, per llegir davant del mar. Mica en mica, 'poc a poc, sense pressa, l'Art medita cada fragment del llibre amb aire consirós i després necessita uns minuts d'enclaustrament fetal per a retrobar-se a si mateix. El llibre és El tercer policia, del funcionari irlandès Brian O'Nolan Més Conegut com Flann O'Brien.
En aquest llibre, davant la mar, Quinina va poder llegir:
—El resultado bruto y neto de todo esto [teoría atòmica] es que la gente que pasa la mayor parte de su vida montando en bicicleta por las pedregosas ensenadas de esta parroquia llega a tener personalidades mezcladas con las bicicletas. Se sorprendería del número de gente por estos andurriales que es mitad persona y mitad bicicleta a causa del intercambio de atómos.Solté un grito sofocado de asombro que hizo un ruido en el aire similar al pinchazo de una rueda.—Y le dejaría pasmado el número de bicicletas que son mitad humanas, casi medio personas, y que casi forman parte de la humanidad.
Estupefacte, L'Artista va pensar en el seu esbós de teoria de l'Eròtica de la bici, i va començar a aplicar els nous coneixements de teoria atòmica de manera free jazz a la seva petita tesis que defensa que les dones augmenten la seva bellesa exponencialment quan pedalen sobre una bici (només si el seient està ben calibrat). Però encara va haver de rebre més lliçons de fantaciència del mestre etil·lic O'Brian:
En ese punto, alguien se nos acercó sobre su bicicleta con rapidez [...]. Lo miré con ojo de seis águilas juntas, intentando descubrir qué parte llevaba montada a la otra y si verdaderamente era un hombre con una bicicleta sobre los hombros. Sin embargo no me pareció ver nada que fuera memorable o digno de mención. El Sargento consultaba su cuaderno de notas.
— Ese era O'Feersa —dijo al fin. —Su índice es sólo del veintitrés por ciento.
—¿Es un veintitrés por ciento bicicleta?
—Sí.—¿Quiere eso decir que su bicicleta es un veintitrés por ciento O'Feersa?—Así es.—¿Cuánto es Gilhaney?—Cuarenta y ocho por ciento.
[...]
—¿[Y] El cartero?—dije
—Setenta y ocho por ciento —dijo con sosiego.
—¡Por la gran Escocia!
—Un recorrido de treinta y ocho millas cada día durante cuarenta años, con lluvia, granizo o nieve.[...]
L'Art es va adonar de l'enorme quantitat de possibilitats que s'obrien davant seu, tal oceà. Percentatges d'ús de la bici, anys de la bici, anys de la dona que embelleix sobre una bici, l'ús de la bici i la propagació del feixisme entre els poetes (futurisme italià), l'ús dels humans i la propagació del feixisme entre les bicis, etcètera etcètera. Calia pensar en tot això, mes l'Artista no va poder, doncs una munió de xineses disposades a fer-li un massatge pol cinco eulos va desestabilitzar-lo emocionalment i va haver de marxar, no sense pensar en la ingent massa d'humans sobre bicicletes que hi ha en la República Popular de la Xina.
Addenda.
Una noia sobre una bicicleta de Bicing no us penseu que augmenta massa el porcentatge de la seva ja de per si gens menyspreable bellesa natural. En canvi, una noia que pedaleja amb elegància una bicicleta antiga de competició pot arribar a doblar o triplicar la seva llum. Per què? Doncs per la mateixa raó que un vinil sona millor que un vulgar mp3.
Metahomenatge a tres bandes
L'amor és un peix que s'ofega en un bassal (Josep Pedrals i els Nens Eutròfics)
