El piti de les deu el fa sentir ben sol

Pel matí fumen a les hores en punt. Surten i fumen al sol i s'hi estarien tot el dia. Hi ha gent que, expressament, truca a aquestes hores, però aleshores els fumadors no en fan cas. Són moments d'efimera llibertat. Hi ha una noia que sempre que se'ls troba a la porta de l'editorial els saluda i diu «bon dia». La noia és excessivament alta. Les noies altes tenen la tendència a saludar als nois alts. Artista és més aviat baixet i, coneixedor de les lleis humanes, mai se sent al·ludit. El dissabte passat la noia va reconèixer a Artista en un bar. Li va dir «tu estàs tot el dia fumant al costat de casa meva.» I ell diu «només durant les hores en punt.» Aleshores l'Artista es pensa una bona broma, que li gastarà al seu company de feina, que com ell mira les noies passar mentre fuma al portal. L'Artista demana a la noia que diu bon dia i que és massa alta que, a les deu del dilluns, quan ella baixi de casa i vagi cap a la feina, li faci dos petons sense dir res i emprengui el seu camí amb naturalitat. Si pot fer una mirada de menyspreu sensual al company de feina d'Artista, millor. La noia massa alta (però maca) li diu que d'acord i que li seguirà la veta. L'Artista pensa en la estupefacció que aquell gest tan bonic i absurd generarà en el seu company de feina i riu per sota el nas. Això és una mena d'il·lusió difusa, una d'aquelles alegries estúpides que fan que la vida vagi passant. Creuar mirades somrients al metro és una altra alegria estúpida.

Aquest matí la noia no ha passat a les deu i no li ha fet cap petó a cap Artista dispers massa baixet. És una llàstima.