Ahir vaig anar-me'n a dormir (o fer nah-nah) pensant que érem uns nyus. Intuïa que era un pensament tan fràgil que no suportaria les hores de son estipulades i que la idea que som uns nyus ja s'hauria esvaït al matí, però no: m'he aixecat i segueixo pensant que som uns nyus. D'on pot haver vingut aquesta certesa? Quin significat oculta aquesta visió de nosaltres essent uns nyus pasturant i aixecant pols per l'estepa africana? Per què uns nyus i no uns lemmings suïcides?
No pas amb intenció de donar-vos lliçons de res: sense cap altra pretensió que no sigui la de salvar una idea que ha sobreviscut la nit, escric això dels nyus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada