Opcions davant del cretí

Resulta que el carregador del meu minijo no funciona. Hi penso quan veig una botiga d'Orange, situada al Passeig Fabra i Puig, 27. Hi entro. Hi ha molta gent remenant aparells, però l'encarregat que vagareja rere el mostrador em fa un senyal i m'hi aproximo. Sóc un afortunat, penso. Somric.
—Bona tarda, busco un carregador pel meu mini...
—Mira, no entiendo nada de lo que dices —em talla amb sornegueria l'individu de tres metres. Porta l'acrònim de Senatus Populusque Romanus tatuat a l'avantbraç.

OPCIÓ A.

—Si no m'entens m'espero al teu company, per veure si ell m'entén.
—Pues chévere.
És veneçolà, doncs. Podria ser colombià, altrament, però tinc amics que vénen tant de Colòmbia com de Veneçuela, i estic content de no equivocar-me gairebé mai en reconèixer l'accent de les dues pàtries. És veneçolà. Possiblement sigui caraqueny. Caracas és el nom de la tribu d'indis que es van trobar els colonitzadors, els quals van passar a sang i foc aquests primers, fins anihilar-los sense contemplacions. Només en queda el nom de la ciutat, que és el mateix que el nom de la vall.
Em giro un moment i aprofito per treure la daga de tres pams que porto sempre a la màniga i, amb un gest prest, sec i encertat, enfonso la fulla de la meva daga en la seva gola. Surt sang a raig i el paio em mira horroritzat, abans de desaparèixer rere el mostrador.

OPCIÓ B.
—Si no m'entens m'espero al teu company, per veure si ell m'entén.
—Pues chévere.
És veneçolà, doncs.
—Perdona, ¿qué has dicho?
—He dicho: "Pues chévere".
—¿"Chévere"? ¿Qué coño significa "chévere"? Esto es España y tú me hablas en español, y no en una mierda de dialecto de perdedores, perro inmigrante.

OPCIÓ C.

—Si no m'entens m'espero al teu company, per veure si ell m'entén.
—Pues chévere.
És veneçolà, doncs.
—Hombre, pana, eres de Vene, pues. Mira chamo, yo te enseño. Me prestas un papel? Mira, chamo: "Bona" significa, en este caso, "Buenas", y "tarda", "tardes". Es un saludo bastante convencional y educado. "Busco" es lo mismo que en castellano, "un" igual. LO MISMO, pana, LO MISMO. "Carregador" en catalán significa "cargador" en castellano, casi igualito igualito. Seguro que en venezolano tenéis una palabra más chévere, pero el castellano de aquí es mucho más aburrido. "Pel" es la suma de "per al", que viene a significar "para el". El posesivo "meu" significa "mi"... Total, que "Bona tarda, busco un carregador pel meu minijo" significa "Buenas tardes, busco un cargador para mi miniyo"
—Gracias, pana. Ahorita te lo busco.

OPCIÓ D.
—Si no m'entens m'espero al teu company, per veure si ell m'entén.
—Pues chévere.
—Escolta, oi que sóc el teu client? Ho sóc o no ho sóc?
Arriba el seu company.
—Dime, dime, que yo no quiero conflictos de este tipo...
—Ni jo tampoc. —El veneçolà riu per sota el nas. —Escolta, tio, sóc el teu client, oi? —clavo la meva mirada miop en el gegant de tres metres —Doncs la teva obligació és entendre'm. No cal que em parlis en català: m'has d'entendre i prou. —El veneçolà continua rient-se de mi, i jo, que no porto cap daga amagada sota la màniga, desisteixo. Pago i foto el camp.

Filldeputa. Hijueputa.