16/1/11

Primavera, estiu, etcètera

Escric aquestes línies mogut per una incontinència i una eufòria esclatants. Fa unes poques hores que he acabat de llegir un llibre que estic convençut que està cridat a ser un dels millors llibres de l'any (com a mínim). Estic en estat de xoc. Fem-ho ràpid: Primavera, estiu, etcètera, d'una desconeguda Marta Rojals. Recordin títol, recordin autora, i deixin de llegir això i dirigeixin ara mateix les seves passes cap a la seva llibreria de capçalera. Ah, que avui és diumenge i està tot xapat. Seguin, doncs, i prenguin paciència, perquè posar-me a teoritzar sobre aquest llibre, jo que sóc incapaç de teoritzar sobre cap cosa, és com a mínim arriscat.

Minut que passa, ara que el llibre ja ha estat llegit —i ja ha passat a mans de N, que com jo fins ara se l'està llegint amb fervor—, doncs minut que passa el llibre creix en el meu pensament fins a convertir-se en una catedral plena de matisos i meravelles.

Se li escauen, a aquest llibre, desenes de tòpics que mai li faran justícia. És un llibre generacional? Sí. Però és un llibre que transcendeix. És un llibre sobre la vida en un poble? Sí. Però és un llibre que transcendeix. És un llibre sobre les tensions generacionals? És un llibre nostàlgic? És un llibre vital? És un llibre que et farà riure? És un llibre que et farà plorar? És un llibre amarat d'una finíssima ironia? És un llibre que et transportarà, que et farà pensar? Sí i sí i un trilió de vegades sí! Em convenen unes majúscules i un cos de lletra més gran:

SÍ!

Parlo ara amb l'editora, Isabel Obiols (La Magrana). La felicito de tot cor. Parlo acceleradament amb ella, ella, que és tan tranquil·la, tan continguda. La marejo. Parlem dels temors que ella tenia, i dels que jo tenia quan només portava unes poques pàgines llegides. Temors totalment infundats. A ella li feia patir el final; a mi el principi. El final és apoteòsic. Un tractat sobre la complexitat de l'home i la dona i les seves relacions resolt amb una majestuositat impecable, i amb una mala hòstia, una mala llet, aclaparadora. Actua bé, l'Èlia? Actua bé, la Clara? Actua bé, en Bernat? Impossible jutjar-los a la lleugera a cap d'ells. Impossible, degut a que l'autora domina tant les diverses naturaleses del comportament humà, amb les seves subtileses, baixeses i grandeses, que a mi em fa caure de genolls i plorar d'emoció i de ràbia, perquè sé del cert que mai les podré captar amb tanta clarividència, per més que em baralli amb la Meva Puta Novel·la.

El principi del llibre. Els meus temors infundats. Veuran. Èlia, trenta-quatre anys. Tia de poble que viu a la Gran Ciutat. Sofisticada com només poden ser les noies de poble (teoria que pertany a N). Terrible desengany amorós. Incertesa laboral. Amors no resolts. Poble-refugi. Uf, convindran alguns amb mi. Uf... La novel·la arranca amb uns exquisits salts en el temps que per als impacients poden semblar sobrers. Però no. Rojals, l'autora desconeguda, teixeix, com només saben fer els Grans Mestres, una bonica xarxa on cap nus és perquè sí. I mentre no arriben els esdeveniments que marquen a l'Èlia de trenta-quatre anys, els que hem nascut als setanta i hem crescut als vuitanta i noranta podrem reviure les carteres Perona, el coche fantástico, Depeche Mode o l'Aquí no hay playa que van marcar a l'Èlia xiqueta i a l'Èlia adolescent. Una cosa així;




Trobarem moltes coses del youtube d'aquí dalt, això i un incendi forestal i algun accident de trànsit, que per a un servidor, que va passar llargs estius al Bages quan era un marrec, són records vivíssims i traumàtics dels anys de la infantesa i adolescència. Montserrat en flames, recorden? Obvio detalls més importants, perquè confio plenament que vostès llegiran el llibre. El retrat que fa Rojals de la infantesa i adolescència rural és esplèndid. Esplèndid i perfectament lligat a la trama de la novel·la, perquè cap detall hi és sobrer, en Primavera, estiu, etcètera, perquè tot acaba prenent un sentit més enllà de l'anècdota. Així doncs, els petits dubtes que m'han assetjat al principi de la novel·la han resultat ser completament infundats.

Bé, em sembla que ja he dit prou. M'omple d'emoció veure que el futur de les lletres catalanes està garantit. Així ho dic, amb la boca ben plena. I no ho dic només per Rojals, evidentment. Ho dic també per Joan Todó, per posar un exemple ben proper a un servidor, de qui LaBreu estem preparant el primer recull de relats, A butxacades. Todó és de per allà baix, també: de la Sénia. Marta Rojals és de La Palma d'Ebre. És un exercici deliciós i confortant poder estirar la novel·la de Rojals amb algun dels relats de Todó, i viceversa. Els paral·lelismes en algun moment són tan evidents, que m'atreveixo a acabar aquest post tan extens, tan de celebració, amb un tòpic tronat i que sé que no hauria de verbalitzar. S'imaginen un Boom de les lletres ebrenques? I ja està dit.


39 comentaris:

  1. Noi, m`has convençut. Demà mateix aniré a trobar-lo. I el final de Joy Division m'ha deixat certament bocabadada. Sense paraules.

    ResponElimina
  2. No és perquè sí, aquest final!! Ja veurà, com li agradarà, aquest llibre!! N'estic plenament convençut!

    ResponElimina
  3. He vingut a parar a aquest blog per casualitat, però el post m'ha convençut. Tinc ganes de plegar de treballar a la tarda per anar cap a la llibreria!
    Moltes gràcies!
    Maria

    ResponElimina
  4. Divendres la vam rebre a la llibreria i feia bona pinta, però ja la poso al sac!

    ResponElimina
  5. El llegiré. Quan acabi "Moralidades actuales" de Rafael Barrett. I si no m'agrada, em deuràs una cervesa :)

    ResponElimina
  6. És com si fos Verano azul però tot l'any i sense vacances!!!!!

    ResponElimina
  7. Mr K, no tregui conclusions precipitades, hahaha!!

    Estic preocupat, perquè ara la meva estimada N m'escriu mails parlant de fenya, i utilitzant "lo" tot lo rato!!!

    Altres amics que han comentat aquests post, estic convençut que els hi agradarà, lo llibre!!

    ResponElimina
  8. (o sigui, Verano azul explicat pel Pancho, si el Pancho hagués estat una xiqueta i hagués escrit de puta mare)

    ResponElimina
  9. Mercès pel post, senyor Quinina, lo llibre m'hagués passat per alt i m'ha encantat llegir-lo, que a sobre està escrit en l'idioma de mamare i mons padrins. Salutacions, etc.

    ResponElimina
  10. Collons, però sí és lo sinyor bq!! Quina alegria saber de vostè! Rebi una cordial i afectuosa salutació! (Miri quines coses estranyes, que jo el feia de Girona...)

    ResponElimina
  11. no sé si el llegiré però m'agrada i m'estimula que hi ha gent que s'entusiami quan alguna cosa li agrada de debò i ho digui a quatre vents

    ResponElimina
  12. jack? jack Spàrrec? És vostè? Si és així, rebi una abraçada ben gran. I si no també, què carat.

    ResponElimina
  13. jack...per Jack Kerouac pensava jo....un simple seguidor d'aquest blog...m'agrada el seu entusiasme...per les bones coses i també quan s'emprenya...m'agrada que no sigui contingut, que no especuli, que no tingui por de estar massa exposat...suposo que per això el llegeixo...

    ResponElimina
  14. Doncs senyor Jack Kerouac, li agraeixo moltíssim les seves paraules. Rebi una salutació ben cordial!!

    ResponElimina
  15. Ja feia bé fent-me de Girona, però la família materna ve de la Catalunya nova, del país de les aulives.

    ResponElimina
  16. Gràcies, senyor que es deia Quinina, el llibre és esplèndid i a partir de demà començaré a fer-ne l'evangelització.

    ResponElimina
  17. Vaja, que m'has convençut. Demà el començo. Altres persones me n'havien parlat bé i a mon germà li ha agradat molt, també.

    ResponElimina
  18. uau, entre ahir a l'hora del lector i la lectura d'aquesta entrada, m'has convençut del tot!! deixaré aparcada la pila!!

    ResponElimina
  19. Així doncs, el llibre t'ha agradat o no, amic Art? No m'ha quedat clar...

    ResponElimina
  20. Fantàstic, el vaig acabar ahir a la nit i tinc un buit.

    ResponElimina
  21. !!! veig que no sóc l´únic que ha quedat enamorat del llibre.
    He quedat absorbit per llibre, durants uns dies he viscut en una realitat virtual, en estat de xoc... a la vegada potser sóc una mica "curt" i encara no acabo d´entendre el final...
    així que buscant la llum a la meva manca de lucidesa per la xarxa he anat a petar a aquest blog.
    Excel.lent la Marta, excel.lent la novel.la i excel.lent l´introducció que en fas al primer paràgraf!!!
    Joan
    PD: magistral el capítol 11!

    ResponElimina
  22. Una meravella, aquest llibre. Llarga vida a l'entusiasme, llarga vida al talent.

    ResponElimina
  23. Sóc de la Palma . Marta segur que llegeixes els blogs, has de venir a fer la presentació al poble. Què tal a l'estiu ? A la fresca a la placeta de l'església vella, a les escales segur que podries estar amb el Bernat de cal Trau. Anima´t Artemiona......

    ResponElimina
  24. Ben aviat deixaré la meva opinió sobre el llibre. No crec que pugui afegir motl al que ja s'ha dit.

    No res: que sí, si, sí a tot que sí. Què caram! quan un té raó, té rao. I punt.

    ResponElimina
  25. Ja fa dies que he llegit el llibre i em va agradar força.
    Sóc de les terres de l'Ebre i aquest parlar és lo nostre.
    És cert que el final no se si el vaig acabar d'entendre i em va deixar una mica descolocada.
    Avui ens trobem un grup de lectura, a qui els hi vaig recomanar, i espero que els hi hagi agradat, a veure que comentarem!

    ResponElimina
  26. Brutal, amic Miquel, brutal. El vaig acabar ahir, i fa temps que no llegia res amb aquest delit. Es convertirà en un clàssic amb el temps.

    ResponElimina
  27. ei, genial Miquel! la meva llibretera de capçalera me'l va recomanar fà dies, i ara, aprofitant una baixa, l'estic endrapant (pero assaborint-lo be). he fet un incís al camí, i no he pogut aguantar de buscar coses relacionades a la xarxa i he vingut a para aquí. jo ja el veig com un dels miilors en breu.
    oh! i el parlar, jo tinc famíla llunyana a Guimerà i m'està transportant allà a cada pàgina. felicitas Marta, felicitats i gràcies.
    ricard

    ResponElimina
  28. Navegant he anat a parar aquí:PRIMAVERA, ESTIU, ETCÈTERA m´encanta. Reflex d´un territori, d´una parla, d´una generació. Amb una gran qualitat literària. L´apunt ho diu clar i català.
    Gràcies per l´entusiasme, estem d´acord

    Imma C.

    ResponElimina
  29. Boníssim el llibre!! 100% recomenable. L'estic acabant i no puc deixar-lo.
    És un plaer llegir-lo. estic totalment d'acord en que és un llibre que transcendeix.
    M'ha encantat.
    De fet vaig sentir-ne la recomanació per la ràdio i abans de comprar-lo, navegat per la xarxa vaig veure el teu blog.
    Moltes gràcies.

    ResponElimina
  30. L'he acabat fa cinc minuts. Brutal i apoteòsic. Honest. Complex. Com s'ha dit més amunt, fa riure i fa plorar. Es beu a glopades, com l'aigua més saborosa d'una font.

    El final... intueixo el descobriment dramàtic però no goso afirmar-ho. Algú pot avançar alguna cosa?

    ResponElimina
  31. ho sento pero no entenc el final.
    es massa obert pel meu gust.
    m'agradaria rebre comentaris sobre diferents interpretacions d'aquest final al qual no paro de donar voltes.
    gracies per endavant

    ResponElimina
    Respostes
    1. totalment s'acord amb tu...vinga llegir i un final de 3 pàgines on has d'anar endevinar què els hi passa als personatges per les teulades de les cases on viuen. I lo trau?? només el cutex?. No m'ha agradat

      Elimina
  32. On podem parlar del final els que ja l'hem llegit?

    ResponElimina
  33. Hola!jo sóc d'aquestes terres, del Priorat, ben al costat i he de de dir que aquest llibre m'ha encantat i enganxat! M'he senti molt indentificada, "l'emigrant"...i el final tan obert!!m'agradaria parlar-ne!

    ResponElimina
  34. Feia mesos que no em llegia un llibre d'una tirada...el facebook ii el tuiter em tenen absorvida, però aquest divendres i dissabte de fred no he pogut deixar el llibre!! M'ha encantat i he recordat mooooolltes coses! Sobre el final, jo també tinc alguns dubtes.......Avui començo una novel.la nova, "Quirat i mig" de Dolors Millat...... Ja us diré

    ResponElimina
  35. L'acabo de llegir i estic entusiasmada! L'he devorat i m'ha emocionat tant...! I el final l'he hagut de llegir un parell de vegades, sincerament. El recomano molt!

    ResponElimina

Seguidors