Estava preparat, content i feliç d'esperar a Xavier Antich parlant del nostre admirat Dov. Però no estava preparat per visionar la millor entrevista que he vist en la meva vida. Em va envaïr una barreja d'amargor, de solitud, d'admiració, de tristesa, d'estupefacció, de respecte, de tendresa, d'horror. Un silenci insuportable.
Bo i coneixent de sobres la brutalitat del règim soviètic gràcies als llibres que he llegit, visionar certes imatges que vàrem veure ahir, certs discursos salvatges dels membres de la nomenklatura de repudi públic a un poeta, em va fer entendre coses que encara ara no puc verbalitzar.
Més enllà dels interessos vanitosos i comercials que m'uneix a la segona part del programa, us convido a veure la meravellosa entrevista de la qual vam ser testimonis ahir. Em temo que no la podré oblidar per més que visqui.
ídem, amén!
ResponEliminaea