Fa quatre mesos l'Artista Abans Conegut com Subal Quinina va deixar les perifèries per anar al centre del seu univers en flames. Ha conegut monstres i esperits, éssers peculiars, fanàtiques celebrant col·lisions i desastres... L'Artista pensa que s'ha conegut una mica més a ell mateix, que s'ha apropat perillosament al nucli incandescent d'alguna cosa, però això mai se sap.
Ara es troba esmaperdut entre les runes. Hi creixen floretes rovellades. Bah. S'encén un cigarret i camina. Travessa una avinguda i observa un Teatre Buit abandonat, que no reconeix. Passa de llarg. El pobre no recorda res del seu passat i, sincerament, així ja li va bé. Segones parts mai foren bones, opina. Però no hi pot fer res i ensopega, per cop enèssim, amb la mateixa pedra. L'Artista Abans Conegut com Subal Quinina no pot evitar escriure a raig, com un amateur. Pobre, pobre Artista Abans Conegut!
es diu l'artista, per cop enèssim, es pot ser pèssim, mai ...
ResponEliminahombre hombre hombre... em deixa molt més tranquil...
ResponEliminaSenyor Ferrancab, és un plaer trobar-lo per aquí, i li asseguro, amb el cor a la mà, que vostè podrà estar sempre traquil. Benvingut a... Benvingut a... en fi. Benvingut.
ResponEliminaSenyor Palumbus, a vostè no cal que li dongui la benvinguda, car sempre ha estat aquí.
és contraproduent, una manera de perdre lectors, anar canviant de bloc cada x mesos. et torno a enllçar però que sigui l'última vegada!
ResponElimina