Mentrestant, a Barcelona, un colom o potser una cotorra descarrega les seves deposicions sobre l'esquena d'una estrangera. El seu home s'ha perdut pel laberint de corbes i columnes tortes, entre els trencadissos de ceràmica i els bancs ondulats. Busca una bona panoràmica de la ciutat per a les seves fotos. A la dona se li acosta una bona samaritana, prenyada de molts mesos. Amb una amabilitat exquisida, la bona samaritana, indignada amb el ocells, es treu un mocador de la butxaca i neteja la taca de la brusa de l'estrangera. Tan fràgil ella, pobreta. Li neteja també la bossa, d'on extreu una cartera. S'allunya del parc la bona samaritana, camí la Ronda del Mig. Alça el cap i li fa l'ullet a l'ocell, allà dalt d'un terrat. L'ocell somriu —li brilla una dent amb els últims raigs del sol—, li llença un petó a la samaritana, i baixa per l'escala.
L'estrangera triga a comprendre el succés. Abans tenia la cartera i ja no la té. Se sent desolada. Li han fotut el viatge enlaire. Oy. No li dirà res als nois, per tal que no es preocupin i frueixin de New Rome, com li diu ell a Nova York. És graciós, ell, i ella és un encant. Tampoc li dirà res al contacte que els nois li han deixat per si els passés alguna cosa a Fastigosa. She speaks an English one thousand better than mine, so don't hesitate to call her whatever you want, havia insistit el noi. De fet no donarà avís ni a la policia. Li dóna la sensació que no sabran atendre-la en anglès. A hores d'ara els nois ja deuen ser fora, instal·lats a casa del seu amic, com es deia... Carlos... em sembla que es deia Carlos. Espero que no hagin fotut cap merder. Déu meu, com he pogut ser tan ingènua! Li han fotut la cartera a una noia de Queens! El món fa por. Oy. Ciutat podrida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada