La comunitat Dov

Fa uns quants anys, quan un servidor tenia un blog famós, vaig rebre un correu que em va deixar astorat. El signava Marina Espasa, que en aquell temps era la cara visible del mític i insuperable Saló de Lectura de BTV. Explorava vies per veure si podria col·laborar d'alguna manera amb el programa. Aquestes vies no van menar a cap col·laboració, perquè la Marina va ser prou hàbil per veure que jo, pobre de mi... però van ser les bases per bastir una bonica amistat, que perdura.

La Isabel Sucunza la vaig conèixer en una saleta de fràgils parets de guix, on hi havia disposada una tauleta amb panets tristos i cocacoles de dos litres que havien de servir per matar la gana i el temps abans d'entrar al plató de L'Hora del Lector. Quins nervis, redéu, que vaig passar aquell dia. Eren de tal magnitud, que van superar el límit mateix dels nervis i em van fer tornar impassible com quan un està en estat de xoc, així que no semblava pas nerviós sinó més aviat un mort en vida. Recordo que abans de perpetrar el programa vam anar tots a fumar fora de les instal·lacions de TV3, i si els de l'equip de L'Hora del Lector es fumaven un piti, jo me'n fumava dos. Recordo que no vaig parlar amb ella fins després del programa, en aquell bar de xinesos elegants que obren fins la matinada.

Jo a en Refree no el conec en persona, encara. Un contacte, un admirable traductor que escriu en un blog, em va enviar un correu que relacionava directament una cançó de Refree amb un relat de La maleta, del vell Dov. Vaig córrer a escoltar la cançó. Vaig entendre que l'admirable traductor tenia raó. Vaig fer mans i mànigues per aconseguir el contacte de Refree. Aviat va estar fet. Odio telefonar, jo, però vaig marcar el número que m'havien donat, impregnat d'una mena de valentia. I si en Refree...?

—Hola... sóc en... Ets en Refree? O sigui, ets en Raül?

—...

—Hola, hola, molt de gust. Escolta, oi que tu has llegit coses del Dovlàtov?

—...

—I no és menys cert que t'has llegit La maleta en la seva versió castellana, publicada el 2002 per una editorial ja desapareguda?

—...

—I que un dels seus relats et va donar peu a escriure una cançó anomenada Raisa, del teu disc Nones (Acuarela, 2003)?

—...

—Ahà. Doncs mira, és que et truco des d'una editorialilla que acaba de publicar La maleta en català i et volem fer una proposta indecent...

*

Dijous estarem la Marina, la Isabel, en Refree i la seva guitarra, i jo mateix al voltant d'una taula, a la llibreria Alibri, parlant. Però la pregunta és: amb quina autoritat, si cap de nosaltres és expert en literatura russa? És veritat que la literatura ens ha portat a tots a fer coses estranyes, a no limitar-nos a ser lectors passius, a dedicar la nostra existència a explorar territoris adjacents a la literatura, a homenatjar-la, ja sigui cantant-la, ja sigui publicant-la, ja sigui exaltant-la a la premsa i vivint-la intensament. Aquesta és la nostra magra autoritat, i la nostra condemna.

Així doncs, sense cap mena d'autoritat, anunciarem senzillament que Dovlàtov ens ha parlat de tu a tu als quatre que el dijous ocuparem una taula a l'Alibri. Que un llibre, que un autor entre el trilió d'autors, et parli de tu a tu és una sensació estranya i extraordinària, difícil —impossible— de descriure (no som pas tan vanitosos). Però em sembla que a tots quatre en Dov ens ha fet riure i ens ha buidat per dins, i d'alguna manera ens hem sentit empesos a reaccionar, a alçar un estendard, a dir, mireu, jo la vida l'entenc com l'entén aquest home i em penso que a tu et farà servei llegir-te'l. La vida és puta, grisa i trista, la vida ens la fan viure a la seva manera, i ens hi resignem, d'acord, està bé. No obstant això, conservarem intactes la nostra indiferència i obstinació, la nostra mala llet. Udolarem la nostra tristor fins a plorar de riure, i aquesta serà la nostra venjança, la vostra perdició.

No sé, realment no sé què opinaran la Marina, la Sucunza i el Refree, quins han estat els camins que els han portat a apreciar tant La maleta i al vell Dov. Potser entre els quatre, i entre la gent que vulgui venir, podrem arribar a acariciar la raó per la qual ens emmirallem en les pàgines impreses d'aquest llibre. Serem quatre amics parlant de llibres, això és tot. Fins i tot pot resultar divertit. N'estic convençut, vaja.