Romania

No serveix per a res i llença el mòbil a les escombraries a cop de metàfora. El mòbil que no parla. El mòbil que només diu: «em sembla que t'han trucat». I ell obre el mòbil i el mòbil filldeputa aleshores riu i diu: «Has picat». El mòbil sometimes també diu: «Has rebut un missatge». I ell l'obre i el mòbil filldeputa aleshores riu i diu «Has picat». Llença el mòbil a les escombraries.

I surt i divaga per Fastigosa i no sap què fer i no vol escriure per a vosaltres. Escriu cap dins i aleshores no importa ni la bellesa ni el furor ni l'ortografia ni la ortotipografia ni les odioses rimes internes ni el fil narratiu ni repetir paraules ni conceptes ni res de diplomàcies ni res de saber fers. I camina amb una pressa que no té, amb la seguretat que li manca i mastega la paraula «còlera». Còlera, còlera! Crida la còlera resplandent, la còlera, com qui invoca un déu inexistent. Còlera que es més maca en francès: «colère». Colère immensa de fong nuclear. Colère de Bomba H. Colère que tanmateix no té. No, no és colère: és tristesa infinita, això, això és. Però millor colère: colère!

Així arriba al curru de les tardes, i així es troba una muntanya de llibres idèntics retractilats al costat de la porta reposant sobre un palet: arrenca el plàstic gira llibre mira dors i llegeix la contra:

Queremos dar parte, a quien corresponda, de que en un anodino y destartalado bloque de pisos de una ciudad rumana de provincias, del que sólo se podría inferir hastío, se ha producido una avería en el ascensor. Adentrémonos en el alma de esa caja de hormigón y observemos a sus habitantes con sus quehaceres diarios. Fijémonos en esas criaturas con el prisma irónico que nos brinda el narrador, y descubriremos un hervidero de vida que sólo se detendrá ante las profecías y parábolas que se cuelan por las rendijas del viejo ascensor averiado.

Cimpoeşu nos ofrece una literatura de milimétrica precisión funcionarial para presentar un colorista anecdotario de comunidad de vecinos, de gente común y ordinaria que ha vivido el alucinante viaje que representa el paso del modelo social del comunismo al capitalismo con una perplejidad, fe ciega, o desenfreno oportunista que el escritor relata con una maestría e ironía sorprendentes.

Queremos dar parte, de la misma manera, de la nueva literatura que nos llega de la desintegración de un mundo, el del bloque del Este, que no parará de iluminarnos. Las historias del bloque de la calle de las Ovejas, Bacau, Rumanía, son el vestíbulo de este mundo que renace de sus cenizas

Aquesta contra l'ha escrita ell, i per un cop, per un cop es diu: «No ho has fet tan malament, has fet honor al llibre.» Està segur d'haver captat l'essència d'aquell text que s'ha llegit com ha pogut: primer amb calma i devoció, oh, com li agrada que el paguin per llegir Cimpoesu, a ell, l'escollit dels déus! Però el temps corria i corria i la contra havia d'estar feta per ahir. I ell no volia —es negava a— deixar de llegir per posar-se a escriure, perquè, diguem-ho d'una vegada per totes: molt millor és llegir que escriure. Però a ell el paguen per escriure, no pas per llegir. Escrivia la contracoberta, doncs, gairebé a cegues. I a cegues anava escrivint. I anava escrivint en la foscor i es repetia, com un fotut metge, et fa mal aquí? Vaig bé per allà? La correctora, a qui paguen per corregir i que per fina força ha de llegir i que és la millor dona que en segles ha conegut, li deia: per aquí vas bé, per allà no tant. Una dona de fiar, la correctora, totes fossin com ella. I el malparit és bo en aquestes coses, en les dones de fiar. I la còlera que no tenia desapareixia, la còlera que no tenia s'esvaïa a poc a poc i aleshores deixava de pensar en el seu mòbil filldeputa, i pensava en Cimpoesi i la seva obra, que es deixaven estimar molt més, molt més, que no pas aquella gent que estava darrera d'altres mòbils fillsdeputa què havien llençat a les escombraries molt abans que no ho fes ell.