Estic (fart de) Larsson

L'Art prega a un amic poeta i pensador que li deixi publicar la seva darrera nota de facebook. L'amic poeta sovint explica a l'Art que no va aconseguir trobar el to adequat al seu blog i per això va plegar. Aquests tipus de conversa agraden molt a l'Art, tan preocupat sobre la identitat i les característiques existencials dels escriptors. Potser té raó. Tanmateix, malgrat que resulti estrany, l'amic de l'Art ha trobat el seu to en un mitjà lumpen de comunicació: les notes de facebook. Que sigui un mitjà lumpen (no pots editar res del text i, en definitiva, és lleig) no exclou que pugui ser avantjós per segons quin tipus d'escriptors, els que no es troben del tot a gust en l'esfera pública i prostituta de la blogosfera. El seu problema d'adaptació al medi rau, segons l'Art, en que opten per un to semi-periodístic per escriure els seus post, i el periodisme desgasta en excès i no està pensat per aguantar més d'una lectura (i menys en un blog), i això pot no convenir en absolut a un escriptor. Saben bé que el periodisme es va inventar per destruir carreres literàries. Com li agrada, a l'Artista, dir coses que llegeix a Cyryil Connolly!

Aleshores, allunyats de la vida pública, aquests pàries digitals fugen a altres indrets, on la privacitat relativa del medi pot crear l'ambient idoni per exposar les seves petites creacions. Aquest és el cas de J.F. Com que li ha demanat a Art Editor que no digui el seu nom, però després li ha dit que foti el que vulgui, ara l'Art no sap com presentar a aquest senyor. Així que posarem les seves incials i avall. No cal dir que a l'Art li ha encantat el seu escrit, i subscriu l'estupefacció de J.F. davant del fenòmen Larsson. Avui ha visitat dues llibreries; una ha venut 70 exemplars de Larsson, i l'altra 80. En només un dia. Increïble.

Per la seva banda, i deixin que l'Art divagui una mica més, J.T., l'autor de Palumbus Columbus i també amic de l'Art, no acostuma a extendre's més que la frase lapidària en el seu facebook. Frases molt esmolades. Però malgrat apreciar les seves sentències-status, l'Art trobarà a faltar el seu blog, brillant i erudit, i la seva sagnant sinceritat. Adéu, Palumbus. Amb ell s'apaguen tres dels quatre blogs de crítica literària més importants del país.

I ara, observin què es diu en el facebook de J.F.

Avui a la feina el tema estrella és la tercera novel·la del Larsson. Dues companyes s'han llegit les dues primeres. Una ja té encarregat el tercer volum. Els demano si són bons. La primera me diu que el primer és més lent, i que el segon t'enganxa. La segona afirma que són addictius. Els torno a preguntar si valen la pena, si són bons. Em tornen a respondre que t'enganxen i que són addictius, que no pots parar de llegir-los fins que te'ls acabes. La meva pregunta, ho reconec, és incorrecta. La qualitat, si és pel que preguntava, no té res a veure: l'important és que t'enganxin i que perdis l'oremus, el bus i l'hora amb el dentista. L'important és que la lectura sigui addictiva.

Surto a fumar a la plaça. Vora la porta els sense (salvador) sostre fan de les seves i em demanen un piti. Reparteixo càncer de pulmó a 15 cèntims els 2 xigarros. Veig els bricks d'un litre de vi. Els demano si són bons. Un me diu que el brick Don Simón costa 1'20, mentre que el brick Don García sols 1 euro. Me n'ofereixen un glop pels Ducados regalats. Passo de l'intercanvi. Els torno a demanar si aquest vi és bo. Sí, em diu l'un, em col·loca i em calma, així no tremolo. Sóc alcohòlic, jo, hi estic enganxat, em diu l'altre, i aquests tetabricks també són addictius.

Patracol per patracol: conclusions de droga dura.

J.F., 18 de juny de 2009