La millor casa del món

El senyor Eduard Escoffet, poeta i amic d'Abans Conegut, un dia va menjar-se un exemplar de La Vanguardia davant de desenes d'ulls atònits. Ho va fer perquè era més vanguardista que ningú més? El senyor Escoffet recitava temps ha un poema que Artista sempre ha cercat per la xarxa infructuosament. El millor poema del món (per què no?). El senyor Escoffet, mentre allargava un flyer a l'Artista sobre les seves darreres propostes, li va dir «vale nen, t'ho envio pel facebook.» El senyor Escoffet és un home de paraula:

Poema idealista

Quiero
una casa de campo
de campo, sólo de campo.

Sin paredes ni tejado,
de campo,
sólo de campo.

Sin puertas ni cerraduras,
de campo,
sólo de campo.

Sin ventanas ni balcones,
de campo,
sólo de campo.

Sin muebles y sin cortinas,
de campo,
sólo de campo.

Quiero
una casa sin casa,
de campo,
sólo de campo.

FELIPE BOSO (Palencia, Espanya, 1924- Bonn, Alemanya 1983)