14/2/14

48 hores amb Sorj Chalandon (I)

El 15 de setembre de l'any 1982, forces de la falange cristiana libanesa van penetrar a sang i foc al camp de refugiats de Sabra i Xatila sota l'empara i protecció de l'exèrcit israelià, que bloquejava les entrades al camp amb els seus tancs. L'orgia de violència que allà es va desenvolupar contra dones, nens i vells desarmats supera de llarg els límits de la irracionalinat que és, per si sola, la guerra. Sorj Chalandon en va ser testimoni de primera mà. Va ser un dels tres primers periodistes en accedir al camp, que ara era un cementiri a l'aire lliure. Hi era.

El 3 i 4 d'octubre de l'any 1993, una operació secreta de l'exèrcit nord-americà que tenia per objectiu liquidar un senyor de la guerra anomenat Muhammad Fara Hassan, àlies Aydid, es torça; dos dels seus helicòpters són abatuts sobre la ciutat, i els soldats que sobreviuen són brutalment apallissats fins la mort i, els seus cossos, arrossegats en una mena de grotesca desfilada de la victòria pels carrers sense llei de Mogadixio. Les forces nord-americanes capitulen i abandonen el país. No ho feien des del Vietnam. Deixaven enrere divuit morts. Sorj Chalandon en va ser testimoni de primera mà. Hi era. 

Durant la guerra Iran-Iraq Sorj Chalandon va aprendre a mastegar la sorra sota els obusos i les bombes en les trinxeres iraquianes. El Líban, Iran, Iraq, Somàlia, Afganistan. Irlanda. Ell hi era. En canvi, el dia 13 de febrer de l'any 2014, les portes automàtiques anaven abocant turistes a la terminal 1 de l'aeroport del Prat, i Sorj Chalandon no hi era. Teníem una hora abans no comencés la roda de premsa, i no vèiem Chalandon per enlloc. Una munió de jubiltas francesos esperaven la dona que els faria de guia per anar a Lloret. L'Àngels brandava un exemplar del seu llibre a una banda, i jo un altre, al cantó oposat. Havíem especulat sobre la seva alçada. Jo el feia rabassut, ella el feia alt com un sant Pau. Tenia els cabells blancs, això sí, ho havíem vist per l'internet. Ja només faltaven quaranta minuts, uns quants quilòmetres, unes desenes de semàfors. Per fi, la porta automàtica es va obrir per descobrir-nos un home rabassut de cabells grisos gairebé blancs, amb una maleta de mà i una altra de rodetes. Vam fer hola amb la mà. Va somriure. Era ell. Hi era.

Això que ve és una mena de crònica desordenada de l'estada de Sorj Chalandon a Barcelona, una crònica feta de frases curtes dites en francès i en anglès, de gestos suaus o vehements, sempre eloqüents, de silencis fets de marbre, corprenedors, de paraules murmurades, d'ulls humits, tremolosos, d'alguna llàgrima. I de rialles que em van semblar com analgèsics. O com ràfegues d'ametralladora. O com espurnes d'esperança. 

Jo volia entrar a la ciutat per la Diagonal. Anava amb el cos mig girat cap enrere per parlar amb ell, perquè no vaig donar-li treva al Chalandon, i abans de lliurar-lo als periodistes volia fer-li tres preguntes. Vaig demanar-li si li sabia greu que les hi fes, i ell mateix va formular la primera sense deixar que la hi fes jo. «Si em preguntessis sobre això, jo et respondria això altre». Em vaig quedar atònit, vaig somriure, avergonyit per la meva previsibilitat, i li vaig fer les altres dues preguntes: «Va tenir accés al suposat diari de Donaldson?». «No.» «Va arribar a veure el seu amic a la cabana?» «Tampoc.» Durant les següents quaranta-vuit hores, Chalandon va donar resposta a aquests i a molts d'altres enigmes. Àmpliament. Amb una generositat que encara ara em sorprén. He estat a la roda de premsa i a les diverses entrevistes individuals, i totes han estat diferents, però totes d'una intensitat emocional i d'un interès periodístic i literari que em deixen sense paraules, enrabiat amb mi mateix per no haver pres ni una nota, a mercè de la fragilitat de la meva memòria. 

Jo també seré generós i parlaré una mica més sobre aquest suposat diari i sobre el dia que Chalandon va saber de la traïció del seu amic. Com ja vaig fer notar aquí, l'eix argumental de Retorn a Killybegs bascula entre dos eixos que s'alternen. El primer relata la vida de Tyronne Meham des que és un marrec fins a convertir-se en un integrant de la cúpula de l'IRA al temps que un agent de l'MI5 (i de l'exèrcit britànic, i de la policia nordirlandesa), i el segon relata els darrers dies d'un traïdor confés que espera l'hora de la seva execució. Segons alguna font periodística, Denis Donaldson —la persona que s'amaga darrere la màscara de la ficció de Tyronne Meham—, va escriure unes notes durant el seu captiveri, que la Garda hauria trobat a la cabana després de la mort de Donaldson. Aquest diari no s'ha fet mai públic, i, de fet, és una mera hipòtesi perquè ningú ha confirmat o desmentit mai la seva existència. Però si fos veritat, si Donaldson hagués passat els seus darrers mesos de vida gargotejant en un diari, s'hagués donat el cas que el Denis Donaldson real i el Tyronne Meham de ficció haurien estat redactant el seus diaris gairebé al mateix temps, la qual cosa a Chalandon li sembla una monstruositat. 

D'altra banda, Chalandon no va ser a temps de trobar-se amb el seu amic després d'anunciar la seva traïció en la cèlebre roda de premsa. Ell estava en un aeroport de Senegal, a punt de començar unes vacances. Van trucar-lo des de la redacció de Libération
—Sorj, tenim males notícies sobre el teu amic.
—Merda, és mort.
—No, no és això, tranquil. És un traïdor.
Sorj Chalandon va rebre una punyalada al cor i va desmaiar-se. Sorj Chalandon potser hagués preferit que la mala notícia fos la mort de Donaldson. Algú va bufetejar Sorj Chalandon, que torna en si. Sorj Chalandon es retira a l'habitació del seu hotel. Sorj Chalandon comença a escriure la novel·la Mon Traître, a raig, amb una ràbia infinita. «Una novel·la petita», diu, «perquè tracta del dolor del traït. Tothom ha estat traït alguna vegada, no hi ha massa res d'especial en això. Ser traït és molt dolorós, però és molt més difícil ser un traïdor.» Silenci dintre del cotxe. Chalandon continua el seu relat. La darrera vegada que Chalandon va veure en vida el seu amic va ser en un pub de Belfast, en la celebració d'aniversari d'un republicà. Donaldson i la seva dona estaven retirats en una taula, més sols que de costum. Va notar l'hostilitat electritzant l'ambient, però no va entendre les senyals, les mirades. Donaldson ja sabia que. Els altres ja sabien que. Ell, Sorj Chalandon, encara no. Abans d'abandonar la festa, Donaldson li va dir: «Sorj, I love you.» «Fuck it, I know!», va riure l'altre. Es van donar dos petons. 

Jo volia anar per la Diagonal, però com que anava girat enrere no vaig poder indicar el camí a l'Àngels, així que entràvem a Barcelona per la Gran Via. Arribaríem tard a la roda de premsa. Tenia por que els periodistes fotessin el camp, sentint-se estafats. 
—I sabeu què. 
Va fer un silenci massa llarg, com si prengués un glop d'aire. Amb la veu trencada va dir: 
—Que ja no sé si m'estimava de veritat. No sé si va arribar mai a estimar-me, al llarg d'aquests vint anys.
Vaig girar-me una mica més. Voldria haver dit alguna cosa. Però què putes pots dir davant d'això. No estem acostumats al dolor de l'altre, ens intimida, ens incomoda. En aquest sentit, vam ser prou àgils, l'Àngels i jo. 
—Home, sí, no? Això és com un matrimoni, no?
Va explicar-nos, aleshores, de nou de bon humor, d'aquell bon humor devastat, irònic, nostàlgic, profundament irlandès malgrat no ser ell irlandès, que a França, a les fires, se li acosten dones perquè els signi el llibre i de sobte, alguna vegada, elles comencen a plorar, i entre plors li confessen que Irlanda els interessa una puta merda, però que en canvi el seu marit va portar una doble vida i les va enganyar durant deu, dotze anys. I que aquest llibre parlava d'això. El lector es sobirà i llegeix el que li dóna la gana. 

La literatura de veritat sempre parla de tu. 

Però tu, Sorj Chalandon, qui ets tu?

1 comentari:

  1. "Sorj Chalandon potser hagués preferit que la mala notícia fos la mort de Donaldson." Realment els de l'IRA haurien fet bé de llegir Borges i trobar solucions més elegants per a aquests enuigs inevitables en tota guerra: "Tema del traidor y del héroe" (Ficciones).

    ResponSuprimeix

Seguidors