30/7/09

Ludopatia

S'examina el cos amb atenció, es toca aquí i allà, com descobrint-se... i es sorprèn de conservar intactes la obsessió i l'alegria davant dels llibres que vindran. Com de buit es va sentir quan van parir el primer llibre! Tanta feina i entrebancs, els nervis... que ara oblida.

Ara, després de tanta espera, tot s'accelera: ultimar darrers serrells, esperar correus que per fi arriben, pagar impostos de no residents, rebre contractes transatlàntics amb signatures tremoloses, atiar les traduccions, implorar ajudes públiques, tancar dates, buscar fotos xirlones per les cobertes, cal·librar tiratges, rebaixar gramatges del paper, insistir-li a la fotògrafa... són tasques avorrides però que s'han de fer i es fan.

Un polonès, un brasiler i un alemany, un parell de catalans. Un francès mort fa deu mil anys, un anglès que es resisteix.

S'examina el cos amb atenció, i no es reconeix. Quanta guerra ha donat la temporada que ara es tanca, i quanta donarà la que els espera. Sempre es nega l'evidència, però al final accepta la teoria de que tot això val la pena. És l'únic que li queda. Divagant pel seu Univers Interior en Flames, ha trobat pau en la guerra.

2 comentaris:

  1. Mmmm
    La pau Sr. Subal?? Fins quan ?

    Reverències, sempre.

    ResponSuprimeix
  2. defineixi foto "xirlona" hahaha

    ante todo mucha calma

    *e*

    ResponSuprimeix

Seguidors