9/7/09

Bienvenido, Mr. Marshall (Tourspotting)

Va bé, acceptem-ho: l'Art és un tipus rar. La gent el para pel carrer i li demana si no és un tipus força rar. Al Facebook s'exclamen perquè, en efecte, l'Art demostra ser rar. A la feina li diuen que és un noi molt maco, però que després és rar. Va bé, acceptem-ho: l'Art és un tipus rar. Així que ningú s'estranyi si d'ençà que el noi circula pel seu Univers Interior en Flames ha adquirit alguna afició rara, com la de teoritzar sobre com l'ús de la bicicleta urbana embelleix encara més a les més belles i fa maques a les lletges. Molts intel·lectuals hi pensen, sobre aquesta bellesa simbiòtica entre dona i bicicleta. Joan Todó, un dels millors poetes desconeguts d'aquestes terres, es va encarregar l'altre dia d'enviar-li a l'Art Pensador aquest document gràfic, però l'Art troba que ni avala ni refuta res de la seva Teoria sobre la Bellesa. Ans al contrari, creu que és una befa, un escarni. «És un substitutiu de l'amor com qualsevol altra, aquesta déria per la bicicleta», pensa l'Art, exculpant-se.

Sigui com sigui, era impossible que l'Art deixés d'anar a veure el Tour de França al seu pas per Fastigosa. A la confluència entre Lepant i Diagonal hi ha una zona de gespa i un petit desnivell en el terreny, i si camines damunt la gespa hi ha un cubicle de ciment armat d'un metre d'alçada. Doncs allà és on estava ell, assegut, a cinc metres de la gent que esperava a les tanques. El rar. Al seu costat una senyora de seixanta cinc anys aprox. que vestia una vestit-bata de senyora de seixanta-cinc anys aprox. Abans de tot, i amb exquisita educació, l'Art li ha demanat si li feia res que pugés sobre el cublicle i la senyora ha dit que no. De dalt estant, l'Abans Conegut ha pogut comprobar que els carrers tallats a la circulació li proporcionen sensacions molt satisfactòries i és aleshores quan s'ha encés un cigarret. La senyora, arrepenjada al cubicle com si es tractés de la barra d'un bar, li ha ensenyat la seva càmera de fer fotos, la qual l'Art ha admirat durant un moment. La dona, mirant-se la càmera ha exclamat:

—Es mi pequeño "yo".

A l'Art aquesta afirmació li ha semblat prou rara, i s'ha començat a mirar a la senyora amb simpatia. Han anat xerrant i han fet temps plegats.

—Oiga, suba aquí conmigo, que hará fotos más bonitas.
—Ay, no, hijo, que cuando lleguen me voy a ir corriendo hacia las ballas.
—Uf, pero esto será como los Reyes Magos, ¿no cree?
—Nah, ya verás que no, chaval.

L'Art ha pensat en les senyores que es colen a la cua del pa. Però enmig d'aquests pensaments s'ha albirat al fons del carrer uns urbanus motoritzats en formació amb les llumetes posades, i després una altra tongada i despres encara una altra. Vet aqcí el símbol inequívoc que la serp groga entrava ja a Fastigosa. Ha sentit una lleu emoció, l'Artista. Com en les processons de Setmana Santa. Rar.

I bé, doncs després de la poli: un escapat; un grup de perseguidors; el gran grup; petites engrunes de ciclistes alienats en la seva derrota, i el cotxe escombra. Tot plegat, com Bienvenido Mr. Marshall. L'Art s'ho imaginava tot més gran. Mes per sorpresa seva, darrera del cotxe escombra encara hi havia un heroi que pedalejava, ignorat fins i tot per la Organització. I aquest cop l'Art ha saltat del seu pedestal de ciment allunyat de la gent normal i ha corregut cap a les tanques a aplaudir amb força a aquell pringat. Al cap de cursa l'Art amb prou feines si l'ha vist. En canvi aquest, que anava a càmera lenta, sí l'ha pogut estudiar, i li ha donat la sensació que el públic s'entregava a la seva causa, que el públic apreciava el seu esforç, i li donava ales per tal d'arribar a meta. Li ha agradat, això a l'Artista. El paio de la bici somreia.






1 comentari:

  1. M'encanten els raros
    Per això vaig triar 'El secreto de las fiestas', pel primer capítol i la primera frase.
    Tots som estranys, uns més que altres.
    Millor així.

    Jo fa temps que sóc la rara a la majoria de llocs, al començament no es nota, però dps... uff....
    I sap què?, que m'encanta!!!

    Visca els rars!

    I no continui amb aquests posts que em farà comprar una bici al final... jopeta


    Reverències

    ResponSuprimeix

Seguidors