20/2/09

!!!

Vaig a menjar l'orella als d'una llibreria. La missió és que em facin cas i que algú es llegeixi al Tutuola, ara que s'han decidit a distribuir-lo. Promoció directa, sense pal·liatius, sense excuses, interessada. La missió és que algú de la llibreria senti la "ficció" en el seu estat més pur i primitiu: la ficció de les coses increïbles i impossibles. Que algú de la llibreria mati la veueta domesticada que els sermoneja amb el «no es pot i a més és impossible» i que es deixin arrossegar per la mentida absoluta que és la literatura. Al cap i a la fi, això representa per mi Tutuola. Aquesta poca vergonya (aquest desacomplexament) de Tutuola a l'hora d'inventar coses increïbles. I la barra increïble de Tutuola a l'hora d'utilitzar el llenguatge per explicar les coses increïbles. Un llenguatge que desafia tota llei. Mirin que m'ha escrit una woman, una L.A. Woman, mentre va fent la seva lectura d'El Bevedor de vi de palma:

«A la seva dona se li ha inflat el dit i n'ha nascut un nen terrible!!!»

Amb tres «!!!» M'explico? No noten l'escalfor d'una revelació, en tanta exclamació? L.A. Woman s'exclama sobre un passatge d'El bevedor que relata com la dona del prota queda prenyada de manera instantània i pareix un nen per un dit de la mà o el peu, pareix un nen que automàticament comença a menjar en enormes quantitats, fins a convertir-se en una seriosa amenaça per la vida. El nadó és un autèntic conyàs, un autèntic paràsit. I tota aquesta al·lucinació, tota aquesta exhibició d'imaginació al·lucinada i grotesca, es trasllada al paper convertida en un idioma absolutament primitiu i original, i es per això que dic que llegir aquest llibre es com tenir un negre de tres metres a la penombra xiuxiuejan-te històries a  cau d'orella. I mirar fixament a l'imbècil del mòbil amb mp3 i comunicar-li que el teu «negre de tres metres mola més que el teu mòbil que canta». Al metro, en hora punta.

I a més, el llibre du incorporat un pròleg per a que sàpigues que tota aquesta successió de personatges grotescos i éssers curiosos són una representació dels perills que assolen al poble nigerià i africà, que l'any de publicació del llibre, l'any 1952, ja quasi s'havien alliberat de ser colònia, i tenen un devenir incert. Tota l'obra obeeix a una gran paràbola social, per tal de bastir una societat nigeriana lliure, una societat nova, negra, al marge de les societats corruptes i decadents com l'europea, i al marge de la pròpia psicologia dels nigerians. Dibuixa els principis de la nova Àfrica post-colonial.

Comprin el llibre, home. No els hi tornaran els diners, si no els hi agrada. Però a mi em podran escopir en els comentaris, que no els hi diré res.

1 comentari:

  1. la veritat és que no m'he comprat el llibre, sinó que l'he agafat a la biblioteca. no li escopiré, doncs. i és ben bé com vostè diu. quins ous que té el Tutuola! si jo em presentés amb això a un editor me'l faria menjar amb patates!!! i la manera com, quan el fan treballar de jutge, planteja un parell de casos, i en lloc de resoldre'ls, convida el lector a que digui la seua!!!

    ResponSuprimeix

Seguidors