5/11/14

Intent d'aproximació econòmica a «La rasa» d'Andrei Platónov i que Déu em perdoni

D'on traurem els ous, si la nostra massa aviària no disposa d'una direcció productiva en el seu medi?
La rasa, Andrei Platónov, trad. Miquel Cabal


Querido diario,

fa dies que dono voltes a un assumpte relacionat amb La rasa, de Platónov (traducció de Miquel Cabal, Edicions de 1984). És fotut, perquè ni tan sols aconsegueixo escatir quin és aquest assumpte. No sé formalitzar l'equació, ni aïllar les incògnites, ni res. Jo diria que estic davant d'alguna mena de paradoxa juganera. El cas és que tinc la resposta, però no l'enunciat del problema. De fet, en tinc dues, de respostes. La resposta fàcil al meu problema, la de l'aprovat justet i somriure pietós és: «A Platonov no li calia, és el poder de la literatura, estúpid» (quan no sàpigues què dir, digues que és el poder de la literatura). La resposta per nota és: «Platónov ho fa des del primer minut, idiota».

I què és això que Platònov fa i no fa des del primer minut? Doncs contextualitzar La rasa en un moment històric determinat.   

Miraré de ser breu. Platónov va escriure La rasa l'any 1930, a l'URSS. Aquell any era el tercer dels cinc anys que van conformar el primer Pla Quinquennal. Els plans quinquennals eren una virgueria de l'economia planificada per la qual l'estat es proposava objectius que es revisaven cada cinc anys. El meu profe de Política Econòmica es pixava de riure quan explicava l'anècdota dels cendrers d'acer de trenta quilos, que servien per complir amb les previsions quinquennals de producció de cendrers basats en la quantitat d'acer utilitzat per aquests menesters. Però ara no la recordo bé. És igual. 

El cas és que el Primer Pla Quinquennal (1928-1932) havia de servir per construir del no res la indústria pesada soviètica. (Perquè clar, la història de la URSS és la llet, és un oximoron marxista: la revolució de cap manera podia triomfar en països no industrilitzats com la Rússia d'aquella època!) Això què vol dir. Vol dir planificar fàbriques a dojo. Vol dir moltes boques proletàries per alimentar, vol dir una agricultura capaç de produir quantitats ingents de menjar. I això finalment vol dir col·lectivitzar l'agricultura per acabar amb el feudalisme. I com es materialitza, tot plegat? Eradicant els kulaks (propietaris rurals rics) i substituint-los pels kolkhozs (granges col·lectives). I els kulaks ho van acceptar? De cap manera! Sabotejaven les seves collites, mataven de gana el seu bestiar abans d'acceptar col·lectivitzar-lo. Tot plegat equival a milions de morts i desplaçats. El típic drama del segle XX.

I ara una dada interessant pel devenir d'aquest post tan feixuc. Del desembre de l'any 1929 al febrer de l'any 1930 el percentatge de kulaks col·lectivitats augmenta vertiginosament del 15% al 60%.

¿I quan va escriure La rasa, Platónov? Exacte! L'any 1930!

Però encara vull contextualitzar més el llibre. Observem atentament aquest increment espectacular de col·lectivització de kulaks dels primers mesos de l'any 30, que indica que va ser un any d'una crueltat intensa i inimaginable. Convidràs amb mi, querido diario, que un augment del 15 al 60 és una dada espectacular. A Stalin segur que se li va arquejar el bigoti amb un lleu somriure. De fet, l'any 1930 ja s'havia assolit l'objectiu que correspon a tot el Pla Quinquennal que acabava dos anys més tard. Anava bé de temps, com se sol dir. Clar que aquest augment no es va fer sol ni per art de màgia... Es va fer utilitzant la fe en el socialisme. Per accelerar la deskulakització de l'agricultura el Petit Buró va decidir traslladar 25.000 obrers «socialment conscients» de la indústria urbana al camp. Eren de l'avantguarda revolucionària, els convençuts. Ells ajudarien a col·lectivitzar les granges. Segons he pogut esbrinar, aquests 25.000 treballadors no tenien indicacions precises sobre com actuar, ni sobre el grau de violència que calia exercir, si és que calia exercir-ne algun. De fet, no resultava tan fàcil, distingir un pagès kulak d'un altre que no ho era. Uns kulaks eren més pobres que altres. Reconec que hauria d'investigar més sobre aquest punt, però què vols, querido diario: ets un putu blog.

Ara crec que La rasa queda ben contextualitzada: en la meva opinió, la inoblidable brigada de treballadors protagonistes d'aquest llibre formen part d'aquests 25.000 integrants de l'avanguarda proletària que Stalin va enviar a les zones rurals de la URSS allà a l'any 1930. Fins aquí la història. Fins aquí les meves hipòtesis. Enlloc del llibre ho diu, tot això que he explicat. A tot arreu del llibre ho diu, tot això que he explicat. Vet aquí la paradoxa que m'afligeix. Vet aquí la grandesa inabastable d'aquest llibre. Dir i no dir; show, don't tell. Quina paradoxa irresistible, redéu!

Ara només em falta explicar, des del meu petit punt de vista, per què Platónov escriu La rasa com l'escriu, què vol expressar, i encara més difícil, com s'ho fa. A veure si em sé... planificar.

Això, querido diario, pretenia ser una aproximació «històrica i econòmica», a La rasa (pobre de mi, diario, pobre de mi!) Demà a La Calders presenciarem una aproximació arquitèctonica i una aproximació literària. Ni cal dir que seran aproximacions molt més interessants que no pas aquesta.

Cap comentari:

Publica un comentari

Seguidors