2/12/10

La llibertat d'esborrar un post

Per què em foto tan alegrement en camises d'onze vares?
Per què reacciono?
Per què tanta agressivitat?
Per què no em dedico a sentir ploure?
Per què no jugo a l'ambigüitat calculada i a mantenir la boca tancada?
Per què el laberint aliè i no el meu propi laberint-novel·la?
Per què disparar amb bala, si després no puc suportar veure cossos malferits estesos en el fang?
Per què, si en veritat sóc un ésser mancat de tota ideologia i sospito terriblement de qui en té?
Per què, si la discreció i la indiferència eren les úniques lleis que m'havia autoimposat?
Per què tot plegat, si jo només anhelo escriure i llegir cosetes que m'interessen i prou?

Doncs per higiene mental, i per art de màgia i perquè sóc l'amo d'aquest forat, hop, aquest post ja s'ha acabat. I a fer la mà.

2 comentaris:

  1. Bé, avui en dia amb el cache del Google no costa gaire rescatar la seva declaració d'amor a cert individu mediàtic. No som tant amos com ens sembla...

    ResponSuprimeix
  2. És cert. No és per l'ésser mediàtic, a qui li desitjo la pitjor de les sorts, sinó per la víctima colateral del meu embat. Sigui com sigui, també és de justícia que qui vulgui descobrir les meves debilitats i vergonyes les pugui trobar al cony de cache aquest. No me n'amago, però tampoc en vull fer gala.

    ResponSuprimeix

Seguidors