14/9/09

Another bit in the wall

Esborronat per l'avanç imparable de les noves tecnologies a les aules, l'Art es pregunta: quines arts punitives posaran en pràctica els professors, si els nens tenen portàtil a les aules? O sigui, quan era petit, la pitjor condemna que podien infligir els professors al nostre jove heroi, a part del tradicional càstig físic, era obligar-lo a copiar cent o més vegades el fastigós article 23 de les ordenances de l'escola, aquell que començava així; atén i col·labora en blablablà, blablablà...

A partir d'ara, amb un simple copiar-y-pegar es pot evadir aquesta penalitat.

Qui no recorda aquell company de classe que descobria la seva sexualitat tot masturbant-se amagat darrera del pupitre marginal de final de la classe? Ara aquest avançat al seu temps disposarà de múltiples opcions per allargar el seu bastó màgic, i fins i tot podrà penjar vídeos de les seves amiguetes canviant-se al vestidor, o imatges inèdites del professor que arriba lleugerament borratxo de bon matí. Cal lamentar, això sí, la castració mental que implica descobrir el sexe cibernètic durant l'edat infantil, ja saben, per allò de desenvolupar la imaginació i habituar-se als desitjos no satisfets.

Copiar. Copiar! Copiar és totalment necessari, cal fer-ho i és de justícia. És fonamental per desenvolupar l'enginy del nen o nena i preparar-lo de cara al futur, on els conceptes de justícia i injustícia són cada cop més difusos. Abans Conegut no té prou capacitat neuronal per imaginar-se l'ampli ventall de possibilitats que representarà l'ús de les noves tecnologies, que de ben segur revolucionarà l'art de la còpia.

Parlem ara de les putades que es poden infrigir als màrtirs silents de l'educació: els mestres. Des de bombardejar el portàtil de la mestra amb el tradicional canut d'un boli bic i paperets salivats (pràctica en desús), enviar-li troians o carregar-te el seu disc dur (yo te lo arreglo, señu, i tu li rebentes el disc dur), o provocar un tsunami d'spams fins a rebentar-li el correu personal. Fins i tots pots provar de sabotejar la línia adsl de la classe! Mil eines a l'abast del terrorisme cíber que s'estendrà tal màrqueting viral entre els nostres sagals. És molt probable que comencin a sorgir blogs anònims mal escrits i curulls d'errades ortogràfiques destinats a propagar les misèries d'aquest o altre professor cabrón. A l'Art ja li agafa salivera.

Enviar paperets doblegats a la teva estimada del pupitre del costat de la finestra serà una pràctica tristament oblidada. Amb un trist missatge de facebook hauràs fet la feina i ja no dependràs de la solidaritat desinteressada dels companys que actuaven de cadena de transmissió de l'amor.

Deures a casa? I un carall. Sempre podràs argumentar que l'ordenador s'ha penjat i que tot és culpa del hardware, que no saps què vol dir, però els malvats professors tampoc. I tot arreglat.

En fi, nois i noies. Teniu al vostre abast una serie d'eines per sabotejar la classe fins ara inimaginables. Actueu segons la vostra perversa consciència i sortireu vencedors, homo digitalis de neixement, fins a enterrar per sempre la figura de l'homo llapis, o homo bolis, aquelles antigalles reaccionàries. No saben on s'han fotut, aquests romans.

5 comentaris:

  1. quanta raó!!!
    Cal prohibir Internet i cremar tots aquests bloggers i feisbuquers i altres sectes perilloses a la plaça pública!


    Reverències i tal

    ResponSuprimeix
  2. Pateix vostè sense caler. El càstig serà el mateix que li aplicaven a vostè: copiar cent vegades una frase A MÀ. Només que els espantarà molt més.

    ResponSuprimeix
  3. S'haurien de tancar les escoles, com escriu Bernhard Thomas.

    Els nens haurien d'aprendre a soldar xips a les plaques base a base d'estany fos. Si no fos per l'estany pirinenc en que ella es banyava nua i tota fosca, sortint de la neu...

    I del soroll de 25 portàtils brunzint i escalfant alhora, què dir-ne? Pen drive i power-point als parvularis.

    Salut!

    ResponSuprimeix
  4. ...canvien les eines però serem sempre igual...i també direm que ara els joves no els interessa res...igual que ens deien a nosaltres...


    "En lugar seguro" - Wallace Stegner
    Libros del Asteroide
    Molt bó.

    ResponSuprimeix

Seguidors