L'home passa pel costat d'una nena i de sa mare, pujant les escales mecàniques. La mare abraça la nena tot deixant el cantó dret lliure, per educació. L'home, enlloc de fer la seva via, s'atura al costat de mare i filla i l'escala mecànica els puja a tots alhora. La seva mirada és simpàtica i transparent, estúpida, no desprèn cap malícia. S'acosta a elles com un gos que olora encuriosit, i tot és tan lent. L'home somriu a la nena i acte seguit clava la mirada al fons dels ulls de la mare. I somriu. I somriu. Els braços tous, enganxats al cos. L'home no li sembla massa intel·ligent, a la mare, potser fins i tot sigui un desequilibrat, un curt de gambals. Però la mirada sexual li agrada i li fa por, i s'estremeix i se sent bé.
La nena innocent somriu a l'home i es gira cap a la mare i li estira la màniga, com si volgués compartir algun secret. La mare s'oblida que la mirada que duu clavada pertany a un sonat curt de gambals i s'enganya. Es mira la nena amb complicitat i orgull d'amiga. Mai de mare. «I encara, una mirada». Rejoveneix.
Però la nena diu:
—Que és el papa? És el papa? On és el papa? —i es gira de nou cap a l'home, fascinada.
Cau una bomba sobre la mare. La nena és un monstre, aquest home un subnormal, avui és dimarts, estic sola. L'Artista l'hi ha vist a la mirada.
Morphine. Like Swimming.
Swing It Low. 1997.
powered by ODEO
Colló. Frepant!
ResponElimina