tag:blogger.com,1999:blog-766128689338488492.post5042589847205311687..comments2023-10-22T11:23:10.842+02:00Comments on _artista_abans_conegut_com_subal_quinina: Pensar-hi intensamentL'artista abans conegut com Subal Quininahttp://www.blogger.com/profile/14110979381299266110noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-766128689338488492.post-29474381658641282722011-10-02T19:21:38.855+02:002011-10-02T19:21:38.855+02:00Ja es deu haver llegit aquelles conferències de Fe...Ja es deu haver llegit aquelles conferències de Ferrater, <i>Tres prosistes</i> (Empúries), que per fi han sortit publicades. Són de l'any 1967 i llavors ningú hauria gosat pensar en la independència (ara se'n parla molt, però el pensament és nul igualment), el que hi diu Ferrater de l'escriptor i la societat (tant en general com en particular de la catalana) no veig que hagi canviat gens. Si de cas, ara hi ha una mica més de confusió i soroll.<br /><br />Per cert, desenganyi's: Jaume Cabré no existeix. És una al·lucinació col·lectiva..https://www.blogger.com/profile/04634153562259546457noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-766128689338488492.post-59861700165069728522011-09-28T11:28:14.855+02:002011-09-28T11:28:14.855+02:00També sóc dels setantes (en concret 71), per tant ...També sóc dels setantes (en concret 71), per tant més vella que tu... i també m'espanta la uniformitat, el gust dirigit, els gurús (es diguin com es diguin), la mediocritat i sobretot l'estratègia...que castra la creativitat i la originalitat. Però és que a molts ja els hi va bé que tots llegim els mateixos autors i escoltem la mateixa música (i que consti que a mi els Manel m'agraden), que, en definitiva pensem tots igual... és molt més fàcil de "governar". Només cal viure l'experiència de tenir diversos fills i comprovar la dificultat de satisfer els gustos i necessitats de tots... imagina't tot un país on tothom pensés diferent, i llegís diferent i escoltes música diferent, no sortirien els números, ni els vots (aix això no ho volia dir), uf i seria molt, molt complicat!<br /><br />la política, però, és inherent a la nostra condició (uf però això ja ho deien els antics)miunoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-766128689338488492.post-58981665375108857322011-09-26T11:11:29.064+02:002011-09-26T11:11:29.064+02:00Ara m'ha fet pensar en una vegada que vaig ana...Ara m'ha fet pensar en una vegada que vaig anar a una entrevista de feina -fa molt, encara no s'havien inventat les ETTS- i l'amable senyoreta en qüestió (el temps es va encarregar de confirmar la seva clarividència; un fenomen, la tia) em va aconsellar que em fes funcionària. <em>M'estimaria més no fer-ho</em>, li vaig dir jo, tota ofesa. I aquí em té, en una feina tonta, alimentant-me a base de galetes de gingebre. Quina estratègia, la meva! Una estratègia de l'hòstia, si se'm permet dir-ho.<br />En fi.matilde urbachnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-766128689338488492.post-56091846527467446772011-09-25T19:01:28.455+02:002011-09-25T19:01:28.455+02:00Come deia aquell (qui?): "L'irréel du pre...Come deia aquell (qui?): "L'irréel du present est politique!".Raviel Beut-romhttps://www.blogger.com/profile/13218649958860850218noreply@blogger.com