tag:blogger.com,1999:blog-766128689338488492.post4774080655013704575..comments2023-10-22T11:23:10.842+02:00Comments on _artista_abans_conegut_com_subal_quinina: Només el ruc mira el dit que assenyala la llunaL'artista abans conegut com Subal Quininahttp://www.blogger.com/profile/14110979381299266110noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-766128689338488492.post-86874066575565763352011-09-03T10:18:49.559+02:002011-09-03T10:18:49.559+02:00admirat Ràfols, té tota la raó. Admirat Ràfols, he...admirat Ràfols, té tota la raó. Admirat Ràfols, he extret una lliçó que no per coneguda no he practicat: un editor ha de tenir la boca sempre tancada. Sobre algunes coses més val tenir la boca tancada, que és le costum que s'imposa en aquesta parcel·la de veïns que és aquesta terra. Jo ja m'entenc.<br /><br />Benvolgut Allau: del fenomen Marta Rojals en té la culpa la Marta Rojals, i tots els lectors que, com jo, i com vostè i tants altres, han aconseguit que el llibre vagi ja per la tercera edició, si no estic equivocat. Crec que és molt més noble que un llibre s'enlairi des de baix que no pas des de dalt. Però ja li dic: un editor ha de tenir la boca ben tancada.<br /><br />salut a tots!L'artista abans conegut com Subal Quininahttps://www.blogger.com/profile/14110979381299266110noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-766128689338488492.post-9793331699530378572011-09-02T23:52:26.729+02:002011-09-02T23:52:26.729+02:00I reblant el que diu en Ferran, el culpo Senyor Ar...I reblant el que diu en Ferran, el culpo Senyor Artista (en un sentit totalment positiu) d'haver desfermat el fenomen Marta Rojals. De moment, encara hi ha altres vies de difusió que escapen al marqueting llefiscós.Allauhttps://www.blogger.com/profile/12235215564170618780noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-766128689338488492.post-68606124023614290942011-09-02T23:26:25.700+02:002011-09-02T23:26:25.700+02:00Si vol que li digui què en penso, admirat artista,...Si vol que li digui què en penso, admirat artista, el problema és que, a Catalunya, o potser hauria de dir en la cultura d'expressió catalana, la distància entre ser un desconegut absolut i ser ubic és massa petita, i la transició és meteòrica, sovint cosa de setmanes. I, per postres, com que hi ha tan pocs intermediaris la ubiqüitat catalana és una mena d'überubiqüitat especialment embafadora. <br /><br />I aquest embafament es multiplica perquè en els temes que ens interessen estem massa connectats: ho sabem tot a l'acte i per massa vies diferents. Fa temps que penso si no hauria de fer una desconnexió selectiva de fonts redundants. <br /><br />Dit això, Cabré és justament un dels pocs exemples del cas contrari. Fa anys i panys que s'hi dedica i ha trigat molts anys i molts llibres a ser qui és. Però ja he entès que el post no anava sobre Cabré. <br /> <br />I, per acabar, un fet que he constatat sovint des que treballo al món editorial. El màrqueting és un horror i sovint genera més rebuig que no pas ganes de comprar llibres, d'acord. Potser és que no es dirigeix a vostè ni a mi ni a tanta altra gent que es passa el dia envoltada de llibres i converses lletraferides. Criden molt perquè els sentin els passavolants i eixorden els veïns. No ho sé, probablement fan ben fet. Ara, això de creure que els bons llibres troben lectors per art de màgia és radicalment fals. Un bon llibre troba el seu públic si algú se'l creu i el defensa aferrissadament. Si algú s'hi baralla, en definitiva, i el lector potencial creu que la baralla és honesta i no hi veu només una manera com una altra de guanyar-se el sou.<br /><br />Salut i calma!Ferran Ràfols Gesahttps://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-766128689338488492.post-70370917549284396352011-09-02T20:34:50.460+02:002011-09-02T20:34:50.460+02:00Ah, benvolguda Carme, ha enganxat vosté la petita ...Ah, benvolguda Carme, ha enganxat vosté la petita punteta que havia deixat en aquest post, que vol ser —necessita ser— absolutament respectuós amb la feina del senyor Cabré. En una de les entrevistes que he llegit aquests dies, el senyor Cabré, diu: "Davant la gran expectació que ha aixecat la seva nova obra, d'una densitat important, l'autor barceloní va dir que 'espero que no decebi' i va comentar que és un llibre assumible: 'sé que el lector és intel·ligent i curiós, amb això n'hi ha prou per tenir coratge i llegir la novel·la. Si llegeixen la primera pàgina ja hi trobaran arguments per continuar. Pel que fa a l'extensió, jo no he triat que sigui llarga, és ella que m'ha dit que havia de créixer'". Ja ho veu, res, una punteta.<br /><br />Respecte la resta del seu comentari, jo entenc el fenòmen del bestseller d'una manera molt ambivalent i contradictòria. Pel truiter no ho he dit, però jo em vaig llegir de dalt a baix l'Ombra del vent, i en aquella època, doncs miri, em va agradar. Més jove em vaig llegir Els pilars de la terra, que vaig devorar. Fins i tot em vaig empassar un llibre de Coelho, sense cap complex d'inferioritat ni res. Si un llibre, sigui quin sigui, t'empeny a seguir llegir-ne més, ja haurà acomplert la seva missió. És feina del lector intentar llegir cada cop coses millor, al meu entendre; autoeducar-se en la lectura i a ser autoexigent. Però contra gustos, colors.<br /><br />També entenc que un best seller pot anar molt rebé a la editorial que l'edita, així pot tenir més marge per editar llibres no tant comercials però d'una qualitat més excelesa. En fi, jo no rebutjo els llibres comercials ni els esclatants èxits de vendes... malgrat que no m'agraden gens les editorials especialitzades en fabricar llibres pensats exclusivament per ser "consumits" a gran escala i de nul interès.<br /><br />Sé que sabrà entendre que amb aquesta conversa no estic parlant del Jo confesso, del Cabré, que estic convençut que s'escapa de tota aquesta classe de llibres que he esmentat.L'artista abans conegut com Subal Quininahttps://www.blogger.com/profile/14110979381299266110noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-766128689338488492.post-27770675982808906252011-09-02T19:57:22.912+02:002011-09-02T19:57:22.912+02:00Jo entenc perfectament l'argumentació, perquè ...Jo entenc perfectament l'argumentació, perquè n'opino el mateix, de la difusió, tot i no dedicar-me "al ram". D'altra banda, però, jo confesso (quina ironia), que m'ha sorprès negativament que parli del lector intel·ligent, com si llegir un super-vendes fos de ser ruc. La veritat és que un lector, un bon lector, ha de saber tan sols si li agrada o no un llibre, la seva història, l'ambientació, els personatges, el desenllaç. I que certament, li ha d'importar un rave si l'autor és conegut o no (pel gran públic, és clar, que sovint no té tanta cultura literària com la gent que s'hi dedica, només faltaria), i que és capaç de dir que la darrera novel·la 'històrica' sobre Sant Pere de Rodes, per exemple, per molt coneguda que sigui l'autoria és profundament avorrida i insípida. I si cal, no es llegeix, no es va a les presentacions i no es fa cua per tenir l'exemplar signat. El que vull dir amb tot això és que opino que un lector intel·ligent, que vostè anomena, és aquell que gaudeix amb el què llegeix, vingui d'on vingui, de la mateixa manera que pot gaudir mirant una gran americanada al cinema. I no li cal ser un gran crític cinematogràfic per pixar-se de riure amb La vida de Brian. Que hi ha temps per a tot. Tornant a l'objecte d'aquest article, doncs sí, és una campanya pràcticament insultant i molt culpabilitzadora. Quan el llegeixi (si el llegeixo), i si vol, ja li diré què m'ha semblat.Anonymousnoreply@blogger.com